Un minut a Internet dóna per molt

Que Internet es mou a una velocitat de vertigen és una veritat demostrable: amb noves empreses que es converteixen en gegants d’un dia per l’altre i el creixement accelerat de la xifra d’usuaris que es connecten a la Xarxa… Ara, a més a més, ho podem visualitzar en un gràfic que s’acaba de posar en circulació i que demostra amb contundència aquesta celeritat.



Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Per uns nous ajuntaments més 2.0

Avui ens llevem amb nous ajuntaments, després que aquest dissabte hagin près possessió els nous consistoris sortits de les eleccions del 22 de maig. Un fet que afectarà la vida de milions de ciutadans perquè els municipis son el nivell de l’administració que –teòricament- està més a prop dels seus problemes. A la pràctica ja es veurà. Com es veurà també fins a quin punt els nous governants locals recorren a Internet i als mitjans digitals per millorar la seva relació amb la ciutadania o per conèixer millor les seves inquietuds. La situació, de moment, no és per tirar coets. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Més de 365 milions d’internautes europeus

La idea d’Europa cotitza a la baixa, però no a Internet. A les grans diferències entre els països europeus en front del rescat d’algunes economies en dificultats o de les revoltes del Magreb se li ha afegit ara la ‘crisi del cogombre’ que amenaça els nostres pagesos. Però el continent conserva un pes fonamental a la Xarxa, amb 365 milions d’usuaris d’Internet europeus sobre un total de 1.300 milions d’internautes a tot el món. I encara més si 21,9 de la resta del món) i la mitjana de pàgines vistes per cada usuari (2,4 en front d’1,9), segons Comscore.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Entre gegants, tot s’hi val

Els gegants d’Internet segueixen fent moviments estratègics, sense renunciar al joc brut ni als cops baixos, per guanyar mercat. Microsoft ha aigualit la setmana gran de Google, que celebrava la conferència anual de desenvolupadors, amb l’anunci de la compra de l’empresa de telefonia via web Skype per 8.500 milions de dòlars. El líder informàtic pretén retallar així la immensa distància que separa el seu Windows Mobile de l’iPhone i l’Android en la batalla del mòvil. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El podi de l’admiració tecnològica

La setmana de l’estrena de l’iPad2 ha estat també la de la coronació d’Apple com la empresa més admirada als Estats Units. Fortune, una revista de referència en el món dels negocis, acaba de publicar la tradicional llista de les 500 primeres firmes nord-americanes i la companyia de la poma se situa al capdavant del rànquing de les més admirades  per tercer any consecutiu. Fa només cinc anys era 11ª i al 2007, va entrar per primer cop al Top 10 ocupant la 7ª posició.

La capacitat d’innovació i de connectar amb els desitjos dels consumidors han estat les claus que han impulsat l’empresa d’Steve Jobs fins a col·locar-se per davant de grans firmes tradicionals com General Electric -la més admirada al 2006 i al 2007- FedEx, Starbucks, Procter & Gamble o Microsoft, habituals en els primers llocs d’aquesta classificació.

L’ascens de Google, l’altre gran gegant d’Internet, ha estat encara més espectacular. Es va colar per primer cop entre les deu firmes més admirades Als EEUU el 2007, ocupant la 8ª posició just darrera Apple. I va pujar a la 4ª el 2008 i el 2009. Enguany és segona. La fortalesa del buscador i el futur brillant del seu sistema operatiu Android per a mòbils i tabletes son els seus principals avals.

Amazon ocupa el tercer lloc d’aquest podi tecnològic amb una 7ª plaça en el rànquing general. Per la seva part, Microsoft es manté en la part baixa (9ª) d’aquest selecte club de les més admirades. La llista la completen altres companyies de sectors d’aquest àmbit com IBM (12), Cisco (28), Intel (32), Samsung (38), Netflix (40), eBay (45), Sony (46) i Oracle (48), mentre que el cada vegada menys rellevant Yahoo! no apareix entre les 50 primeres.


Diaris: Hi ha vida més enllà del paper?

Les tecnologies digitals que han revolucionat la indústria discogràfica i del cinema, també han obligat a la premsa a buscar noves vies de supervivència. Si les descàrregues i la pirateria han acabat dinamitant el negoci audiovisual, la gratuïtat de la informació a Internet ha obligat els diaris a replantejar-se el seu futur.

La caiguda de vendes i l’escassa rendibilitat de les seves versions on line, tot plegat agreujat per la crisi econòmica, han obligat els grups editorials a redreçar el rumb. La resposta ha estat doble: fer un us més intensiu de la tecnologia per la distribució dels continguts editorials i buscar vies per poder cobrar als usuaris almenys part d’aquests continguts.

Com a resultat de tot plegat hem vist com el magnat de la premsa mundial Rupert Murdoch acaba de llençar al mercat The Daily, el primer diari creat exclusivament per a l’iPad, la tableta d’Apple. La majoria de periòdics tenien ja la seva pròpia aplicació per a aquest dispositiu, però aquest és el primer que hi és sense tenir cap referent de paper. Una novetat que ha estat lloada pels seus aspectes formals, però que no s’allunya gaire de la versió electrònica de qualsevol diari imprès perquè no aprofita les possibilitats d’actualització d’Internet.

Les mancanes del flamant The Daily contrasten amb les enormes possibilitats d’iniciatives innovadores que estan revolucionant la forma de consumir la informació com la revista electrònica Flipboard, el servei de notícies Ongo o la plataforma que agrega informacions compartides en xarxes socials Storify. Uns serveis que permeten a l’usuari seleccionar els seus continguts preferits i poder-los consultar des de l’ordinador, el mòbil o la tableta.

Veiem com funciona Flipboard.

I ara, Ongo.


El gegant Amazon prepara l’aterratge

Amazon.com, el gegant mundial del comerç on line, segueix sent una màquina de fer diners tot i la crisi. La companyia de Seattle, fundada el 1995 per Jeff Bezos com una web per vendre llibres, ha sabut treure profit dels avantatges tecnològics d’Internet per créixer fins a convertir-se en un negoci rendible capaç de facturar per primer cop més de 10.000 milions de dòlars en un sol trimestre, concretament en l’últim del 2010.

És només una de les espectaculars dades que s’inclouen en l’informe econòmic que s’acaba de fer públic i que constata un increment del 40% dels ingresos anuals i del 8% dels beneficis en relació al 2009. Són el resultat de les vendes acumulades dels diversos productes que comercialitza Amazon, amb el seu dispositiu per la lectura d’e-books –el Kindle- com a producte estrella. El 2010 també va ser el primer any en que va comercialitzar més llibres electrònics que impresos.

Una de les vies de creixement d’Amazon ha estat la compra de companyies punteres en sectors concrets, com l’adquisició de la web espanyola de venda de marques amb descompte BuyVip, l’octubre passat per 70 milions d’euros; o de LoveFilm, un lloc de lloguer de DVD i jocs i de visionat de pel•lícules i series on line per la que va pagar uns 300 milions fa pocs dies.

Així, el que va començar com una petita web per vendre llibres és ja un referent del comerç a Internet que ofereix tot tipus de productes digitals (DVD, CD, videojocs…) software, electrònica, roba, mobles, menjar…i fins i tot xuxes. Amb presència a EUA, Canadà, Regne Unit, Alemanya, Japó, Xina, França i Itàlia, Amazon està a punt d’aterrar a Espanya i Portugal per seguir reforçant el seu negoci.


El Messenger encara remena

El venerable Messenger, el venerable programa de missatgeria instantània creat el 1999, encara manté un cert atractiu entre un bon nombre d’usuaris –especialment entre els adolescents- tot i haver quedat força desplaçat pel creixement imparable de les xarxes socials. Ho diu un informe que confirma Tuenti i Facebook com les plataformes favorites entre els més joves per relacionar-se.

L’estudi realitzat entre 13.000 nois i noies de 6 a 18 anys de tot Espanya que s’acaba de presentar constata que un terç dels menors internautes té un perfil a més d’una xarxa social. La veterana eina de comunicació instantània de Microsoft apareix encara com el principal mitjà ideal per contactar en temps real amb els amics i amigues per al 77% dels enquestats, seguit per l’encara més pretèrit e-mail.

El consum de Messenger creix a partir dels 12 anys i té més èxit entre les noies. A l’atractiu evident d’un servei que destaca per la facilitat d’ús i la immediatesa de la comunicació, cal afegir els riscos que algunes conductes inapropiades com agregar desconeguts a la llista de contactes o parlar amb ells. Unes pràctiques que creixen entre els joves que son usuaris avançats d’Internet, i preferentment entre els nois.

 

Un 10% dels pares, conscients d’aquests riscos, estableixen restriccions a l’ús d’aquest programa de missatgeria -principalment relatives al contacte amb desconeguts o al fet de facilitar-los informació o penjar fotos personals- que el 17% també acaba aplicant a les xarxes socials. La mediació familiar esdevé així un factor fonamental perquè els petits puguin gaudir dels avantatges que els ofereix la tecnologia minimitzant els riscos que se’n poden derivar.


El que ens portarà el 2011

El Cap d’Any és un bon moment per fer balanç i fer una ullada al que ens ve a sobre. En l’esfera digital podem dir que el 2010 s’han sembrat les llavors d’alguns fenòmens que floriran al 2011 per poc que la crisi no els talli el rec i la llum necessaris per al seu creixement.

L’any que acabem de deixar enrera ha estat el de la resurrecció de les tabletes, amb l’iPad d’Apple al capdavant; el del regnat de les plataformes d’aplicacions per a telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), també amb l’App Store marcant el pas; el de la consolidació de la venta amb descompte per Internet i el del salt del 3D de la gran pantalla, amb Avatar obrint el camí, als salons de casa nostra. Ha estat també l’any del pols entre els gegants de la web, amb Facebook assaltant l’imperi Google: la campiona de les xarxes socials –amb pel·lícula inclosa- ha destronat el cercador del primer lloc de les webs més visitades als Estats Units per primera vegada al 2010.

I què ens espera al 2011? Segurament, la consolidació d’algunes d’aquestes tendències. Per començar, més competència per a l’iPad, que aviat tindrà nova versió: la PlayBook de Blackberry s’afegirà a la Gallaxy de Samsung. També la plataforma Android seguirà menjant terreny a l’iPhone en un món amb 5.000 milions de mòbils. Hi haurà més 3D, no només a la tele sino també als videojocs i sense necessitat de les molestes ulleres. I seguirà imparable la convergència tecnològica: de la web cap a la TV, el mòbil i les consoles, de la TV cap als ordinadors i dels llibres cap a la web. Tot això amb el permís de Wikileaks, és clar.


La televisió, a la pantalla de l’ordinador

Cada dia som més els que veiem la televisió a Internet. És una de les conseqüències de la digitalització creixent dels hàbits de consum. Mirem vídeos a webs especialitzades com Youtube, Vevo o Dailymotion; a les pàgines on line dels canals de televisió, que cada vegada més complementen la seva oferta tradicional amb estrenes o accions especials a Internet; i també als principals diaris digitals o a llocs especialitzats en la descàrrega de sèries televisives.

L’oferta és immensa i qui sap si algun dia més o menys proper atraparem als Estats Units, que sempre van un pas per endavant en aquestes qüestions. Justament acabem de conèixer que els nord-americans ja dediquen tant temps a veure la tele com a navegar per la Xarxa: tretze hores a la setmana. Un procés, però, que no ha perjudicat el consum de la televisió, que es manté estable, sinó a la ràdio i els diaris i les revistes de paper.

Aquí, de moment, passem 28 hores a la setmana davant el televisor i set navegant per Internet. Una altra dada: d’aquestes set hores, quatre les passem mirant vídeos, segons es desprèn d’un nou estudi que conclou que 19,2 milions d’internautes van veure a Espanya uns 2.900 milions de vídeos a l’octubre. Si aquesta tendència es manté, caldrà veure qui paga els plats trencats de l’avenç d’Internet, però tenim algunes pistes: una recent enquesta deia que set de cada deu internautes havien reduït el consum de televisió i cinc, el de diaris de paper.

És clar que tampoc podem perdre de vista que es calcula que un 60% dels espanyols mira la televisió i navega per Internet al mateix temps, el que pot atenuar els efectes del creixement de la Xarxa sobre la resta de mitjans de comunicació.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.