Google plus, diuen, millora algunes prestacions de la competència: els ‘Cercles’ son una versió intel·ligent de les llistes d’amics i els ‘Interessos’, l’evolució dels grups de Facebook. I a més introdueix algunes novetats que han causat furor entre els primers usuaris. Com el videoxat col·lectiu que permet a un grup d’amics connectar la seva webcam de forma simultània i parlar alhora, o les funcionalitats de la  versió mòbil per geolocalitzar missatges, pujar fotos i fer plans en grup amb una nova eina de missatgeria. Google també marca distàncies en el terreny de la privacitat, el punt feble de Facebook, deixant més llibertat als usuaris per gestionar les seves dades personals.

El llançament va generar tanta expectació que Google va haver de tencar el registre de nous usuaris. Després de fracassar amb Wave i Buzz, sembla que l’empresa del cercador ha fet un pas en la direcció correcta per ocupar un lloc de privilegi en el món de les xarxes socials. Ara s’esperen noves passes orientades a potenciar els jocs socials dins Google +.

Però a Facebook se’ls hi ha girat feina. També hauran d’estar atents als moviments de MySpace. El magnat Rupert Murdoch acaba de vendre aquesta xarxa social, que patia una greu crisi, per 35 milions de dòlars. Fa només sis anys la va comprar per 580 milions. Un mal negoci, encara que els nous propietaris, amb el cantant Justin Timberlake al capdavant, tenen grans plans de futur per al nou MySpace.

Més informació: Si vols més detalls de Google+, mira aquests interessants vídeos.

• Videoxat en grup



• Cercles



• Interessos



• Missatgeria mòbil en grup

Els nous dominis es podran demanar del gener a l’abril de 2012 i estaran operatius a principis de 2013. Com passa ara, la gestió seguirà bàsicament en mans de les empreses registradores, que fan d’intermediaris entre els usuaris que busquen un nom per a la seva web i el registre mundial de dominis que controla la mateixa ICANN. El canvi més significatiu serà el preu dels nous dominis ‘.elquesigui’: costaran 185.000 dòlars (uns 130.000 euros) i cada any s’haurà de pagar 25.000 dòlars (17.600 euros) per mantenir-lo. Això farà que, segurament, registrar una web sigui bastant més car que ara, quan es pot aconseguir una adreça amb .com –la més utilitzada- per uns 9 euros.

Les crítiques no s’han fet esperar. Uns opinen que millora la identificació entre les marques i els seus clients, i que acosta la diversitat del món real al fins ara restringit univers virtual. D’altres creuen que es tracta d’una mesura recaptatòria de la ICANN, que afavorirà la compra especulativa de dominis i multiplicarà els conflictes en el cas de que hi hagi dos o més aspirants legítims a un mateix domini. Qui té raó? El temps ho dirà.

És una representació d’ algunes de les coses que passen a Internet a tot el món en tan sols un minut. I seixanta segons donen per molt: s’envien 168 milions de correus electrònics, es fan 700.000 cerques a Google, es publiquen 80.000 comentaris al mur de Facebook, es descarreguen 13.000 aplicacions de l’iPhone, s’obren 320 nous comptes de Twitter i s’hi publiquen 98.000 tweets, es creen 60 nous blogs –un per segon- i s’escriuen 1.500 posts… i n’hi ha més. I tot plegat, al mateix temps. La contundència de les dades és inapel·lable.

Una celeritat que li ha costat a WordPress el lideratge dels blogs gratuïts en favor de Tumblr, que ja suma més de 20 milions de blogs. I la mateixa velocitat que ha portat Facebook a donar els primers senyals de saturació. Amb prop de 700 milions d’usuaris registrats a tot el món i un ascens imparable fins ara, comença a perdre seguidors a Estats Units, Canadà, Regne Unit, Noruega i Rússia. Una maldecap menor –de moment- per a una xarxa que ha esdevingut quasi universal, però que hauria de fer reflexionar els seus gestors. Mentrestant, Facebook està molt lluny d’aquestes preocupacions a Espanya, després d’haver passat de 400.000 a 15 milions d’usuaris en només tres anys.

És la conclusió a la que arriba un dels informes més complets que s’ha fet sobre la visibilitat de les ciutats i dels ajuntaments en la web 2.0. Tot i que es va publicar el 2009, la radiografia que ens ofereix és bastant actual perquè la crisi ha fet que les administracions hagin destinat pocs recursos a millorar el seu perfil social a Internet en els últims anys. La majoria de les ciutats analitzades fan servir la web com un aparador estàtic d’informació sobre l’oferta sociocultural de la ciutat i els diferents serveis municipals, enlloc de convertir-la en un lloc de trobada i de conversa amb els ciutadans.

L’informe destaca que la presència dels ajuntaments a Internet és per a la majoria un simple tràmit administratiu, quan s’hauria de considerar una de les decisions estratègiques més importants de la ciutat. Els preocupa bàsicament el disseny, però s’obliden de qüestions bàsiques a la Xarxa com el posicionament de la web, la reputació digital o la tecnologia. Esperem que la renovació a les sales de plens es traslladi també a l’orientació que els consistoris donen a la seva presència a Internet.

Alemanya, Rússia i França ocupen el podi amb més de 40 milions d’internautes, seguits del Regne Unit (36,4), Itàlia (23), Turquia (22,8) i Espanya, que amb 21,3 milions ocupa la setena posició del rànquing d’usuaris amb 23,8 hores mensuals de connexió a Internet, quatre dècimes per sota de la mitjana europea. També en pàgines (2,2) estem una mica per sota, i molt lluny d’Holanda (3,1) i el Regne Unit (2,7), els líders en aquest apartat.

Les pàgines web de Google son les més vistes a Europa i sumen 329,8 milions de visitants, que suposen el 90% de l’audiència europea. Segueixen Microsoft, amb 269 milions i un 73% de cobertura, i Facebook, amb un 64,9% que li donen els seus 236,9 milions d’usuaris mensuals.

El més soprenent de tot plegat és la debilitat de Twitter, ubicada en el fons de la classificació (29º) amb prop de 31 milions de visitants, el 10% dels 300 milions de tuiteros que hi ha a tot el planeta i una prova que la xarxa de microblogging de referència té una asignatura pendent a Europa.

Des d’aleshores l’evolució ha estat constant, amb nous serveis i continguts que han fet créixer aquella modesta plataforma de vídeos casolans, i ha superat els entrebancs legals inicials pels drets i el copyright de les imatges. El resultat son unes xifres esfereïdores: avui cada minut es pugen a Youtube 48 hores (2 dies) de vídeos –el doble que fa un any- i diàriament serveix 3.000 milions de vídeos als 2.000 milions de d’usuaris que s’hi connecten també cada dia.

Les xarxes socials, especialment Facebook i Twitter, son les principals culpables d’aquestes espectaculars dades ja que sovint els usuaris hi pengen vídeos que troben a Youtube per compartir-los amb els seus amics i aquests també hi acaben accedint. El resultat és el lideratge absolut, molt lluny dels seus competidors, fins a convertir-se en la tercera web més gran del planeta.

Per tot això costa de creure que un monstre d’aquestes dimensions hagi estat incapaç de guanyar diners fins ara, tot i que va ingressar uns 500 milions de dòlars el 2010 i espera acostar-se als 1.000 milions el 2011. Només cal fer números i calcular la quantitat de publicitat –la seva principal font d’ingressos- que es pot arribar a moure amb aquest volum descomunal de vídeos.

Us deixo aquí un supergràfic (en anglès) amb totes les dades d’aquest gegant d’Internet.

Però les llums aparents de Twitter amaguen algunes ombres que podrien acabar amenaçant la sostenibilitat a llarg termini del servei. Per una banda, el seu propi funcionament exigeix un nivell d’experimentació digital relativament elevat o com a mínim superior al que es necessita a altres xarxes molt populars com Facebook, Linkedin, Flickr o Youtube, entre d’altres. La particularitat de conceptes únics de la xarxa de les piulades com les mentions, els retweets i la divisió entre followers (seguidors) i followings (seguits) tampoc hi ajuda gaire.

El resultat és que, tot i que se’n creen uns 750.000 nous comptes al dia, només un 30% dels usuaris inscrits es poden considerar ‘actius’. El 70% restant es consideren ‘muts’ o directament ‘zombis’. El més preocupant, però, son els minsos resultats econòmics de Twitter. Tot i recollir 1.500 milions de dòlars d’inversió al 2010, va tencar l’any amb uns ingressos de 45 milions. Mentrestant, un competidor directe com Facebook va facturar 2.000 milions de dòlars. I encara que no és gens menyspreable la valoració de la companyia de l’ocellet, 3.700 milions de dòlars, queLinkedinda molt lluny d’altres com la xarxa professional  (4.500 milions) i a anys llum de Facebook (entre 50.000 i 100.000 milions de dòlars).

A Microsoft no han parat. També han llençat aquests dies una campanya publicitària atacant Apple per l’elevat preu dels seus ordinadors, obrint una ‘guerra bruta’ entre el PC i el Mac. Potser per allò de que en els negocis i en la guerra tot val. El mateix deuen pensar a Facebook, que preparava una campanya de falses informacions per danyar la imatge de Google, segons acaba d’admetre la direcció de la pròpia xarxa social.

Massa novetats en una setmana que Google tenia assenyalat amb llapis vermell al calendari pels grans anuncis que havia de fer en la trobada mundial de desenvolupadors que celebra cada any. Com el llançament d’ordinadors amb sistema operatiu Chrome –el ‘Chromebook’- o d’un nou servei de música per Internet semblant al d’Spotify –només disponible per ara als EE UU- i que permet guardar 20.000 cançons i escoltar-les en dispositius Android.

Això, a més a més d’altres innovacions i aplicacions diverses, entre les quals destaca la integració del ja mític Angry Birds al Chrome. I per si no n’hi hagués prou, Google ha presentat una nova funció a la pàgina de música de Youtube amb els 100 millors videos musicals –professionals i amateurs- d’aquest lloc web. Una semana moguda, sí senyor.

Per una banda, des de l’1 de maig, els usuaris que tenien comptes ‘Free’ i ‘Open’ només podran escoltar 10 hores mensuals i fins a cinc vegades la mateix cançó. Si volen escoltar més música, hauran de pagar 4,99 o 9,99 euros al mes en funció de l’oferta que triïn. Spotify, que encara no ha aconseguit consolidar el seu model de negoci, vol potenciar així la modalitat ‘Premium’ perquè es calcula que necessita entre un 10-15% d’audiència de pagament per poder ser econòmicament viable.

Quan encara no s’havien apagat les veus crítiques amb aquesta decisió, la companyia acaba de posar en marxa un nou sistema per sincronitzar –via Spotify- les cançons en MP3 que tenim a l’ordinador amb l’iPod i altres reproductors de música, inclosos els telèfons mòbils. Un pas endavant, per ara només efectiu a Europa, que també afavorirà als usuaris gratuïts i que planteja una seriosa amenaça per al popular iTunes de la totpoderosa Apple, on els usuaris poden descarregar –pagant- música, sèries i pel·lícules.

Amb aquest panorama, als usuaris que encara no estan disposats a pagar per la música a Internet se’ls plantegen dues alternatives: tornar a les descàrregues pirates que havien abandonat amb l’arribada de Spotify o recórrer a les noves alternatives gratuïtes que comencen a sorgir a la xarxa com Musicuo, Grooveshark o l’experimental Volwave.

Els ingressos de les companyies telefòniques per aquest tipus de missatges van recular quasi un 20% el primer semestre del 2010 a Espanya. Una pèrdua notable que afecta seriosament els seus beneficis ja que ens enviem uns 9.000 milions de SMS l’any i es calcula que la rendibilitat dels missatges de text és fins a 600 vegades –sí, 600- superior a la d’una trucada i són milers de vegades més profitosos que l’enviament de correu amb tarifa plana.

La culpa d’aquesta caiguda la tenen la popularització dels mòbils amb connexió a Internet que han facilitat l’enviament de missatges directes a través de xarxes socials com Facebook, Twitter o Tuenti i que han impulsat l’aparició d’aplicacions com WhatsApp, que permet intercanviar missatges a usuaris que disposin d’aquesta aplicació independentment del telèfon que facin servir. Els que utilitzen la Blackberry tenen també una aplicació pròpia exclusiva per comunicar-se gratuïtament només amb els que tenen aquest tipus de telèfon.

Però les operadores hauran de començar a aprendre a viure sense aquests ingressos o buscar-los per altres vies ja que un informe que s’acaba de conèixer pronostica que l’enviament de missatges curts de text caurà un 20% més els pròxims dos anys –i encara més entre els joves de 15 a 24 anys- i alerta que la tendència es mantindrà en el futur.