Spotify jubila els pirates

Les descàrregues il·legals de música per Internet estan en el punt de mira del Govern, que ha elaborat una polèmica llei per tencar les webs que facin negoci per aquesta via. La decisió adoptada per la pressió de la industria i de l’SGAE ha posat en peu de guerra els internautes espanyols.

La llei, però, neix ja obsoleta. Si bé Espanya s’ha caracteritzat per ser un dels païssos amb major índex de descàrregues il·legals, en els últims anys s’han vist frenades per l’arribada de noves webs musicals com Last.fm, nascuda als EEUU i que va ser adquirida per la CBS, Blip.fm o les hispàniques Rockola.fm i Yes.fm.

Totes elles combinen l’oferta musical amb una xarxa social, de manera que els usuaris reben recomanacions en funció de les cançons que escolten i poden fer-se amics d’altres usuaris que tenen gusts similars. Es tracta de serveis en línea habitualment gratuïts, però que també ofereixen algunes funcionalitats de pagament, i operen amb la cobertura legal d’acords amb entitats gestores de drets d’autor o amb les mateixes discogràfiques.

La revolució de la música legal a Internet, però, té segell suec i es diu Spotify. Nascuda el 2006 amb la participació de la indústria discogràfica, ja suma 7,5 milions d’usuaris en els sis països on té presència, dels quals 1,5 a Espanya, i prepara el salt als EEUU.

El seu funcionament -només a partir d’un cercador- és molt més simple, però només s’hi pot accedir gratuitament per invitació d’un usuari que ja en sigui membre. Si no, s’han de pagar els 9,99 euros mensuals del servei Premium que donen dret a escoltar les cançons sense publicitat i a descarregar-se l’aplicació per poder gaudir del servei al móvil.

Anuncis

La batalla dels mòbils

Barcelona ha acollit aquesta setmana una nova edició del Mobile World Congress, el congrés mundial de la telefonia mòbil. La prova més evident de la importància d’aquest esdeveniment, que ha atret prop de 50.000 visitants, és el fet que una empresa com Microsoft l’hagi escollit com escenari per fer la presentación del seu nou sistema operatiu per a mòbils: el Windows Phone 7.

El nou software suposa un canvi revolucionari respecte del que Microsoft havia aportat fins ara al món de la telefonia amb el seu gens reeixit Windows Mobile. La companyia de Bill Gates fa així un pas endevant per recuperar el terreny perdut en el mercat dels telèfons ‘intel·ligents’ (smartphones), on l’iPhone d’Apple el va passar per davant a finals del 2009 i que està dominat per la Blackberry. A més a més, el sistema Android de Google és una altra gran amenaça, especialment després que ha tret al mercat el seu propi telèfon: el Nexus One.

A diferencia dels competidors, que tenen sistemes operatius tencats als seus aparells, Google va oferir l’Android als fabricants de mòbils, tret de Nokia que té un software propi (Symbian), i això li ha permès crèixer molt rapidament. L’objectiu de Microsoft és fer el mateix amb el seu nou Windows Phone 7.

La batalla pel software dels mòbils és ara més viva que mai, però no és l’única. L’altra és la de les aplicacions, i aquí l’iPhone és el rei absolut ja que en té unes 140.000. Es tracta de petits programes amb múltiples utilitats que es poden descarregar directament des del mòbil de forma gratuïta o pagant . Google, el que més se li acosta, ‘només’ en té 20.000 aplicacions. Microsoft s’haurà de posar les piles si els vol plantar cara també en aquest terreny.


Per no quedar atrapats a les xarxes socials

Sovint les xarxes socials esdevenen protagonistes de notícies negatives. Com la detenció aquesta semana a Càdis d’un home de 33 anys acusat d’haver violat una noia de 16 anys a la que havia conegut a través de Tuenti, la xarxa social més popular entre els joves espanyols.

Però enlloc de criminalitzar les xarxes socials i crear alarmismes innecesaris, caldria recordar que, malhauradament, el món virtual d’Internet no és ni millor ni pitjor que el món real en el que ens movem cada dia. Per això, hi ha algunes regles bàsiques que no podem oblidar. La més important és actuar a les xarxes com ho fem a la vida real i no publicar cap informació íntima o privada que no volem que es difongui.

A més a més, cal llegir molt bé els nivells de privacitat que ens ofereixen i fer-ne un ús responsable. Les més serioses, com en el cas de Facebook, permeten establir diversos nivells d’accès a la nostra información personal, a les nostres fotografíes o els nostres videos. Així hi poden accedir només els nostres amics, els amics dels nostres amics o tothom.

També hem de tenir clar que cada xarxa social té unes característiques especials i les hauríem de conèixer per estalviar-nos ensurts. A banda de Facebook, Tuenti o Twitter -de la que vam parlar en el seu dia-, n’hi ha una bona pila que tenen com a principal objectiu fer amistats (MySpace, Fotolog, Bebo, Hi5,…) o compartir fotografíes (Flickr, Picasa,…) i videos (Youtube, Dailymotion,…). Altres, molt diferents, ajuden a establir contactes professionals i de negoci (Linkedin, Xing) i en trobem altres que permeten agrupar-les a totes (FriendFeed). I per si no en teníem prou, fa pocs diez que s’acaba de llençar GoogleBuzz, basada en el servei de correu Gmail.

Amb aquestes premises hauríem de ser capaços de fer un ús correcte dels serveis que les xarxes ens ofereixen per poder gaudir de tots els seus avantatges. Especialment en un país com Espanya, el segon del món després de Brasil en l’ús de xarxes socials, amb 24,3 milions d’usuaris (el 60,5% de la població).


Blocs, dietaris a la Xarxa

Els blocs són una de les eines més populars d’Internet. Van ser un dels primers exponents de l’anomenada Web 2.0 i, deu anys després del seu naixament, conserven bona part de la seva potencia comunicadora malgrat que han de fer front a una competència creixent.

El bloc és una mena de dietari –també se’ls coneix com a bitàcora– on habitualment l’autor escriu sobre un tema especialitzat. Els continguts es presenten en forma d’articles més o menys curts (anomenats ‘entrades’ o ‘posts’) que s’ordenen cronológicament i al final dels quals els lectors poden escriure comentaris.

Hi ha una enorme diversitat de temàtiques i d’estils, que fan que pràcticament hi hagi un bloc de qualsevol tema que us pugui pasar pel cap. Com aquest mateix que esteu llegint o els dels ‘corresponsals’ que escriuen des de diferents països al web de Regió7.

Encara que és difícil de quantificar, es calcula que hi ha uns 200 milions de blogs a tot el món. Un fet clau que explica aquest important creixement és l’existència de serveis gratuïts de publicació que en faciliten enormement la seva creació. Ja no cal ser enginyer informàtic ni tenir coneixements de programació per poder publicar a Internet.

Blogger i WordPress són les dues plataformes més populars. Blogger, que pertany a Google, ha estat tradicionalment la més assequible per als usuaris amb uns coneixements tecnològics limitats. WordPress està més orientada als professionals de la Xarxa i requereix un cert domini de les eines d’Internet per treure partit al gran ventall de possibilitats que ofereix. Els que vulguin anar al més bàsic  tenen altres alternatives, com Lacoctelera.com.

La millor manera d’entrar en aquest món és conèixer el que s’hi està fent consultant directoris de blocs com Technorati.com (anglès), Bitacoras.com (castellà) o Blogcat.net (català). I si teniu el cuquet de l’escriptura, podeu donar-vos d’alta en qualsevol dels serveis gratuïts que existeixen i llençar-vos a l’aventura.