Videojocs més enllà de la consola

El món dels videojocs està d’aniversari. Fa 5 anys que va veure la llum la primera consola portàtil, la PSP de Sony; i en fa 30 que Nintendo va crear la ‘Game & Watch’, una videoconsola molt primitiva que donaria pas a la Gameboy, avantpassat directe de l’actual DS.

L’efemèride ha coincidit amb la presentació, aquesta semana, de l’informe anual de la indústria del videojoc i és un bon moment per veure l’estat de salut del sector. Primer de tot, les grans xifres diuen que hi ha una consola en una de cada tres llars espanyoles i que Espanya segueix sent el quart país europeu en consum de videojocs darrera del Regne Unit, França i Alemanya. Tot i això, les vendes van caure el 2009 un 16% fins als 1.200 milions d’euros per culpa de la crisi econòmica i la piratería, ja que al nostre país un 46% dels videojocs provenen de descàrregues o còpies il·legals.

L’informe assenyala també el domini de Nintendo sobre Sony: es venen més jocs per a Wii (26,3%) que per a la Playstation 3 (22%), i la DS (19,9%) dobla pràcticament a la seva rival, la PSP (10%). Per gèneres, en la Wii dominen els jocs de salut i, com a la PS3, els de simulació social, mentre que en la DS manen els d’habilitat intel·lectual. Els jocs d’acció i d’esports també són força populars.

Els videojocs, però, no són només cosa de nens: un 23% de la població d’entre 35 i 54 anys són jugadors habituals. No és estrany, doncs, que quatre dels 10 títols més venuts siguin per a majors de 18 anys, amb l’última entrega de la bèl·lica Call of Duty i la infernal Dante’s Inferno al capdavant, deixant enrera l’incombustible llauner del mostatxo, Mario Bros, el Wii Sports Resort i el FIFA 10.


Per navegar sense naufragar

El navegador és una eina fonamental en l’ús quotidià que fem d’Internet. És el programa que ens permet escriure una adreça i anar a parar a la web que busquem, però acostuma a passar desapercebut perquè forma part inseparable de la nostra experiencia a la Xarxa fins que tenim algún problema o descarrega les pàgines amb una lentitud exasperant.

Per tant, convé tenir unes nocions bàsiques de com treure-li el màxim partit. Cal saber, per exemple, que tot i que Internet Explorer de Microsoft és el navegador més utilitzat a tot el món perquè és el que porta el Windows “de serie”, n’hi ha d’altres –tots gratuïts- que ofereixen millors prestacions. Començant per la seguretat: recordem que França i Alemanya han recomanat que no s’utilizi l’Explorer després que es va veure que els atacs cibernètics des de Xina contra Google es van fer a través d’aquest navegador.

El Firefox de Mozilla, el segon en el ranking, té més del 20% del mercat en front del 62% del navegador de Microsoft. I la resta? El que queda de pastís se’l reparteixen bàsicament el Safari d’Apple (5,5%) i el nou Chrome de Google (4,2%), cada vegada més popular per les bones prestacions que ofereix. Safari i Chrome descarreguen les pàgines a bastant més velocitat que Firefox, però aquest és quatre vegades més ràpid que l’Explorer.

L’ avantatge de Firefox son la gran quantitat de complements que ofereix perque l’usuari pugui personalitzar el seu navegador en funció de la utilitat que li vulgui donar. Google, que és conscient d’aquesta realitat, ja ha començat a oferir extensions semblants amb el seu Chrome per plantar cara als seus competidors.

Clica aquí per descarregar Explorer, Firefox, Chrome, Safari.


Google, del cercador a l’imperi

Google és molt més que el cercador on tots busquem allò que volem trobar a Internet. Tot i la competencia de Yahoo!, primer, i ara de Microsoft, amb el seu flamant Bing, l’empresa fundada el 1998 per Larry Page i Sergei Brin en un garatge californià manté el poder absolut en aquest terreny.

La publicitat associada a les cerques, que apareix en forma de links al costat dret o en la part superior de les pàgines de resultats del cercador, representa el 97% dels ingresos totals de Google. Només a Espanya, aquests enllaços patrocinats li van reportar 356,41 milions d’euros al 2009, el 54,5% de tota la despesa publicitària en mitjans digitals a l’Estat.

Però l’empresa simpàtica que queia bé a tothom per les múltiples aplicacions gratuïtes que ofereix -correu electrònic, missatgeria instantània, notícies, llibres, mapes, videos, blogs,…- s’ha fet massa gran com per passar desapercebuda, especialment en front dels seus competidors.

Una estrategia de creixement basada al principi en desenvolupaments propis i després en compres de negocis reeixits a la xarxa l’han convertit en un gegant capaç de tractar de tú a tú a colosos com Microsoft o Apple. Però la gosadia es paga i Google ha de fer front a la primera denuncia de monopoli davant la Unió Europea per haver marginat, suposadament, a webs rivals en les pàgines de resultats.

A més a més, Google s’ha guanyat l’enemistat dels editors de diaris, les editorials de llibres, els operadors de telefonia que ofereixen accès a Internet i els fabricants de mòbils. Li reclamen una part del sucòs pastís publicitari que l’empresa del cercador s’endú utilitzant els seus continguts o les seves infrastructures. Definitivament, Google s’ha fet (massa?) gran.

Escoltem els vaticinis del president de Telefónica, César Alierta, i la seva opinió sobre el que ha de pagar Google.


El 3D s’avança al futur

L’èxit aclaparador d’Avatar, la pel·lícula de James Cameron que aquesta matinada podría emportar-se alguns Oscars, ha acabat per convèncer la indústria que apostar per les imatges en 3D en l’electrònica de consum pot ser rentable.

La prova evident han estat les novetats que aquesta semana s’han presentat a la fira tecnológica CeBIT, una de les més importants del món, que ahir va tencar portes a Hannover.

L’oferta de productes presentats per una bona pila de companyies que incorporen imatges tridimensionals ha anat des de programes de software i components fins a ordinadors, passant per televisors, pantalles i telèfons mòbils. Aquesta nova tecnología amplia enormement les possibilitats d’aplicacions per al lleure com els videojocs, però també altres de carácter més professional com el trànsit –amb navegadors GPS en3D- o la salut.

Més de 4.000 empreses de 68 països han participat en aquesta fira on Espanya ha estat el país convidat i que ha perdut part del seu atractiu per la competencia del CES de Las Vegas, dedicada a l’electrònica de l’entreteniment, i del Mobile World Congress, el congrès de telefonía mòbil que es va celebrar recentment a Barcelona.

Potser per aquesta raó enguany no hi ha hagut cap novetat espectacular. Però la manca d’especialització del CeBIT i l’amplitud de sectors representats han permès fer-se una idea bastant aproximada dels últims avenços en terrenys quotidians com la domòtica, l’educació, el trànsit, la medicina, l’estalvi d’energia o les connexions a Internet.

Només calia recorrer els passadissos i contemplar les últimes novetats per imaginar-se quin paper jugará la tecnología en la nostra vida diaria d’aquí a no gaire temps.