He tocat un iPad

El nou iPad d’Apple, un aparell revolucionari amb les prestacions d’un netbook i les funcionalitats d’un iPhone gegant, ha arribat per fi a les botigues dels Estats Units enmig d’una elevada expectació que s’ha traduït, per exemple, en la venda de 300.000 unitats el dia de la seva estrena, dissabte passat.

Es calcula que la companyia de la poma en podría vendre aquest any entre 5 i 6 milions d’iPads a tot el món, amb uns preus que van dels 499 dòlars (370 euros) del model més barats als 829 dòlars (615 euros) del més car, que té connexió 3G i 64 GB de memòria. A Espanya arribarà a final d’aquest mes, però vist l’èxit que està tenint entre els nordamericans ja es tem que no hi haurà prou existències per satisfer la demanda que s’espera.

La febre de l’iPad s’ha escampat aquests dies també per webs, blogs i mitjans digitals de tot el planeta, amb anàl·lisis, comentaris i opinions dels privilegiats que l’han tingut a les mans. N’hi ha que l’han esbudellat per saber de quins components està fet i altres ens han ensenyat a Youtube amb quina facilitat el fa servir la seva filla de dos anys i mig, acostumada a jugar amb l’iPhone.

El fe tés que Apple, amb l’iPad, ha aconseguit superar els rècords que ja va assolir amb el llençament del seu innovador telèfon tàctil. Com ja vaig avançar arran de la presentació mundial que es va fer a finals de gener, el cert és que tecnicament l’aparell té algunes limitacions que el fan poc apropiat per determinades tasques. Però la realitat és que després de tenir-ne un entre les mans durant uns minuts i veure les possibilitats que ofereix en vull un per mi, encara que no sàpiga ben bé perquè el faré servir. La màgia d’Apple deu ser això.

Anuncis

Atents a la pantalla de la TDT

Si aquest matí han trobat el seu televisor convertit en una capsa de cartró vol dir que han oblidat que ahir era l’últim dia de la televisió analògica al nostre país. Iniciem, doncs, la nova era de la Televisió Digital Terrestre (TDT) i aquells que no hagin adaptat els seus aparells es quedaran sense tele, un fet que donat el nivell general de la programació podría ser fins i tot positiu.

En aquests últims dies més de 16 milions de persones han deixat de veure la tele analògica, culminant un llarg i costòs procès de 10 anys ple d’alts i baixos que ha acabat amb alguns danys col·laterals en forma de pobles que ara no poden veure ni l’una ni l’altra; o petites cadenes locals que han desaparegut perque no han pogut fer front als costos del pas a la nova plataforma. Però la TDT ha arribat per quedar-se i ocupar el 80% de quota de pantalla que no tenen la televisió per cable, satèl·lit o ADSL.

El nou panorama televisiu portarà un major fraccionament de l’audiència, dominada també a la TDT per les cadenes tradicionals amb percentatges que van des del 16,8% de La 1 fins al 6,8% de Cuatro. Els segueixen a molta distància el canal infantil Clan TVE (3,8%) –amb Bob Esponja com el programa més vist-, Disney Channel (2,8%), Neox d’Antena3 (2,4%) i FDF de Telecinco (1,5%).

Quins avantatges té la TDT? Des del punt de vista tecnològic, ofereix més qualitat d’imatge i so, una major quantitat de canals, serveis interactius, guies de programació, nous formats d’emissió com l’alta definició o el 3D i la recepció en dispositiu portàtils i mòbils. Una bona pila de prestacions que lamentablement no ens asseguren uns programes de més qualitat.