WikiLeaks, secrets al descobert

Si hi ha alguna característica pròpia d’Internet és la velocitat amb què s’hi succeeixen els esdeveniments. Webs que no existien fa pocs anys sumen ara centenars de milions d’usuaris i altres pàgines acabades de néixer, com WikiLeaks, son capaces d’amenaçar els ciments de la intel·ligència militar dels Estats Units.

WikiLeaks és una web participativa amb un sistema encriptat i ultrasegur per permetre la publicació anònima de documents secrets o confidencials per part dels usuaris interessats. No cal dir que es tracta d’uns usuaris molt ‘especials’, com el que el 5 d’abril passat va pujar el video filmat des de la càmera d’un helicòpter de l’exèrcit nord-americà que participava en una missió a Bagdad el 2007, i que disparava indiscriminadament contra la població civil.

Va ser la sonada estrena d’una pàgina que ha revolucionat el món de la informació per l’enorme quantitat de dades sobre secrets militars que ha estat capaç de desvetllar. El video esmentat era només l’aperitiu dels 77.000 arxius confidencials de la invasió d’Afghanistan que es coneixerien al juliol, o dels prop de 400.000 informes sobre tortures i assassinats a l’Iraq publicats a l’octubre.

I ja prepara el pròxim cop. WikiLeaks ha anunciat que aquesta setmana filtrarà a la seva web quasi 3 milions de documents que demostraran la corrupció de països d’Àsia i Europa i que amenacen de treure els colors a alguns líders europeus.

Mentrestant, el misteriós fundador de Wikileaks, l’australià Julian Assange, està perseguit per un suposat delicte de violació a Suècia, encara que els seus nombrosos veuen darrera l’acusació l’ombra d’una revenja dels poderosos pels maldecaps que Assange els ha causat.

Anuncis

Consells per a emprenedors d’Internet

En temps de crisi l’esperit emprenedor es fa més necessari que mai. Ja en vam parlar aquí en relació a les expectatives del comerç electrònic i avui aprofundirem una mica més a partir de l’estimulant conferència que el president i fundador del Grup Intercom, Antonio González Barros, ha fet aquest dijous en la cloenda de la fira de continguts digitals (Ficod) que un any més s’ha celebrat a Madrid.

Barros ha ofert algunes indicacions per a tots aquells que vulguin emprendre a la Xarxa. Uns consells que tenen el valor de qui ha estat capaç de crear un grup que operant com a incubadora de projectes digitals ha generat webs com Infojobs, líder europeu en cerca de feina; o Softonic, una de les 100 webs més visitades del món amb 60 milions d’usuaris al mes.

La conclussió més engrescadora és que a Internet els petits poden guanyar els grans, com ho han demostrat Google, Facebook o Twitter. Les pimes, doncs, poden treure molt profit del negoci digital i ja no cal que estiguin en una gran ciutat per ser importants. Això sí, per triomfar cal ser el millor en una cosa molt específica i centrar-se en ella.

Altres ensenyaments: Tot allò que existeix en el món físic i no està en digital pot ser susceptible de convertir-se en una oportunitat de negoci. La creativitat i les aliances son fonamentals per aconseguir-ho, tant com la perseverança i la determinació de sortir-se’n perquè, com diu González Barros, “cada fracàs ens ensenya una cosa que havíem d’aprendre”. La imaginació, en definitiva, pot ser més important que el coneixement i cal tenir present que l’antropologia va abans que la tecnologia: cal tenir sensibilitat digital per posar-se a la pell dels usuaris. Prenguem nota.

* Podeu veure la conferència completa en video aquí.


Una campanya electoral més 2.0

La campanya de les eleccions catalanes del 28-N es viurà a Internet amb més intensitat que qualsevol de les precedents. La implantació creixent de les xarxes socials i l’ús intensiu que els partits en faran durant aquestes setmanes per intentar influir en el vot dels indecisos dibuixaran un nou terreny de confrontació on les forces polítiques catalanes esperen pescar alguns vots.

La creació de comunitats pròpies a la Xarxa com Cativistes (CiU), Sociates.cat (PSC), Gent valenta (ERC) o Populars en xarxa (PPC) ha suposat un salt qualitatiu en les estratègies 2.0 articulades pels partits per acostar-se als probables electors allà on son: a les xarxes socials. Tot i que els caps de llista encara conserven una projecció personalista amb webs pròpies, blocs o perfils i pàgines a Facebook, es detecta un gir des de la projecció individual i carismàtica del candidat de campanyes anteriors cap a la conversa oberta i directa amb els electors a través d’aquestes plataformes.

Tots ells, amb els seus equips de campanya al darrera, hauran de decidir fins a quin punt estan disposats a mullar-se en aquesta conversa virtual, a suportar les crítiques que poden rebre i a oferir respostes satisfactòries a les inquietuds d’una clientela intel·lectualment més exigent que la mitjana dels seus possibles votants. Potser són un nombre reduït, però poden ser molt influents. Com destaca l’expert i analista Marc Vidal:

“Per desgràcia (els polítics) atenen aquestes dades com si es tractés d’un dossier de premsa. Informes, amics, seguidors i poc més sembla interessar-los a la gran majoria. Hi ha excepcions i cada vegada són més els que entenen que la política i la participació ciutadana necesiten que entenguin que la xarxa dóna una mica més que veu, que concedeix als ciutadans un grau de poder que mai abans no havien tingut”.

Si els polítics son transparents i l’aposta és sincera, tenen molt a guanyar. Si no, el càstig està més que assegurat. Les eleccions, però, també existeixen a la Xarxa al marge dels partits amb iniciatives curioses com electoralia.cat, elecciones.es o eleccionescatalanas2010.com, entre d’altres.


Facebook s’apunta al comerç del futur

Facebook ha desvetllat la seva estatègia de futur per a telèfons mòbils, on ha passat de 65 a 200 milions d’usuaris a tot el món en l’últim any. El primer que ha fet és desmentir que vulgui fabricar el seu propi telèfon (com va intentar sense èxit Google amb el Nexus) perquè vol ser a a tot els terminals amb el seus serveis basats en la geolocalització.

La geolocalització permet que els usuaris puguin rebre informació i ofertes a d’establiments propers al lloc on es troben través del mòbil, i té unes grans possibilitats de negoci que ara Facebook vol explotar decididament. La gran xarxa social planetària amenaça així altres plataformes emergents especialitzades en la geolocalització via telèfon mòbil com Foursquare, fins ara líder en aquest sector, Gowalla o Yelp.

Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook, ha explicat aquesta setmana que la companyia combinarà el seu renovat servei de localització (Places) amb el nou Facebook Deals, que permetrà als usuaris de la xarxa conèixer ofertes i promocions en comerços propers, per ara només als Estats Units. La primera en apuntar-se a l’invent ha estat la botiga de roba GAP, que regalarà uns texans als 10.000 usuaris que es registrin amb el seu mòbil a la botiga de la marca més propera.

Es tracta de posar al dia estratègies comercials de tota la vida com els descomptes o els cupons entre uns usuaris força actius i disposats a rebre amb interès aquestes promocions. La pega és que la geolocalització és encara un fenomen poc extès (només el 4% dels usuaris del mòbil la fa servir), tot i que tothom coincideix que ofereix unes enormes expectatives de negoci per al comerç del futur.