La televisió, a la pantalla de l’ordinador

Cada dia som més els que veiem la televisió a Internet. És una de les conseqüències de la digitalització creixent dels hàbits de consum. Mirem vídeos a webs especialitzades com Youtube, Vevo o Dailymotion; a les pàgines on line dels canals de televisió, que cada vegada més complementen la seva oferta tradicional amb estrenes o accions especials a Internet; i també als principals diaris digitals o a llocs especialitzats en la descàrrega de sèries televisives.

L’oferta és immensa i qui sap si algun dia més o menys proper atraparem als Estats Units, que sempre van un pas per endavant en aquestes qüestions. Justament acabem de conèixer que els nord-americans ja dediquen tant temps a veure la tele com a navegar per la Xarxa: tretze hores a la setmana. Un procés, però, que no ha perjudicat el consum de la televisió, que es manté estable, sinó a la ràdio i els diaris i les revistes de paper.

Aquí, de moment, passem 28 hores a la setmana davant el televisor i set navegant per Internet. Una altra dada: d’aquestes set hores, quatre les passem mirant vídeos, segons es desprèn d’un nou estudi que conclou que 19,2 milions d’internautes van veure a Espanya uns 2.900 milions de vídeos a l’octubre. Si aquesta tendència es manté, caldrà veure qui paga els plats trencats de l’avenç d’Internet, però tenim algunes pistes: una recent enquesta deia que set de cada deu internautes havien reduït el consum de televisió i cinc, el de diaris de paper.

És clar que tampoc podem perdre de vista que es calcula que un 60% dels espanyols mira la televisió i navega per Internet al mateix temps, el que pot atenuar els efectes del creixement de la Xarxa sobre la resta de mitjans de comunicació.


Els llibres salten a la web

La batalla pel negoci dels llibres electrònics ha saltat dels dispositius de lectura (e-readers) al núvol d’Internet. El llançament als Estats Units de Google eBooks per part del gegant de les cerques ha fet reaccionar Amazon, líder mundial del sector (almenys fins ara) amb el seu famós lector Kindle que ha acabat per fer el salt definitiu a la web.

Desde 2004, Google ha indexat i digitalitzat més de 15 milions d’obres provinents de 35.000 editorials i més de 40 biblioteques de 100 països de tot el món i en més de 400 idiomes, que fins ara eren accessibles des de Google Books. Ara fa un salt qualitatiu i des del nou Google eBooks, que arribarà a Espanya el 2011, pretén fer-se amb una bona porció del pastís del mercat del llibre electrònic oferint més de 300.000 títols de pagament de 4.000 editors, a més a més de 3 milions d’obres gratuïtes.

Amazon, dominador absolut d’aquesta parcel·la amb un solució pròpia i tancada basada en el Kindle, ha hagut de reaccionar davant l’amenaça i s’ha obert a la integració de llibres de tercers que es podran llegir directament a la web per anul·lar una de les principals avantatges competitius que oferia el nou servei de Google. L’un i l’altre compartiran els seus ingressos amb editors, llibreries i autors.

El resultat de tot plegat és que ja no ens haurem de descarregar els llibres ni instalar-los als e-readers, sinó que podrem gaudir del plaer de llegir directament a Internet. Així, podrem esmorzar llegint unes pàgines al portàtil, seguir la lectura en una tableta o un iPad de camí a la feina al tren o al bus i rematar el capítol des del nostre telèfon mòbil a l’hora de dinar. Ho podeu veure en el següent vídeo:


Internet serà neutral o no serà

La defensa de la neutralitat d’Internet està en plena ebullició. Mentre el Senat espanyol aprovava dimecres unànimement una moció per demanar-li al Govern que la garanteixi per llei com un dret de la ciutadania, als EE UU es presentava dijous un pla per impedir que les empreses de telecomunicacions donin un tracte diferent als continguts en funció dels seus interessos.

La neutralitat és el principi sobre el que s’ha construït la Xarxa al llarg de la història i consisteix en proclamar que Internet ha de ser igual per a tothom; i que tots els paquets de dades que hi circulen han de ser tractats en igualtat de condicions independentment del seu contingut, origen o destinació.

I si fa falta defensar la neutralitat és perquè algú la posa en perill. La companyies telefòniques proveïdores d’Internet es mostren cada vegada més partidàries de posar limitacions a aquest principi emparant-se en la necessitat de garantir la qualitat del servei i evitar embussos en la circulació d’aquestes dades, i al mateix temps reclamen que així podrien obtenir nous ingressos per sufragar les elevades inversions necessàries per garantir el funcionament d’aquest servei.

El perill és que qualsevol moviment en aquesta direcció donarà més poder a les empreses de telecomunicacions per limitar la llibertat i condicionar el futur d’Internet bloquejant serveis que puguin ser competència (Skype) o determinats tipus de tràfic (descàrregues P2P), oferint diferents velocitats de trànsit a un cost diferent -el que afavoriria les empreses grans en front de les petites- o servint nous tipus de publicitat que posen en risc la privacitat de l’usuari.

Reprodueixo aquí el manifest del moviment de defensa de la neutralitat d’Internet:

MANIFEST PER UNA XARXA NEUTRAL

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

  • Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en la qual la informació flueix de manera lliure, sense discriminació alguna en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
  • Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
  • Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
  • Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important que tenen ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc en cap concepte.
  • Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutralsense erigir-se en “duaners” del tràfic i sense afavorir o perjudicar a uns continguts per sobre d’uns altres.
  • Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha d’escometre’s de forma transparent, d’acord a criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
  • Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot convertir-se en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
  • Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
  • Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar-la d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-seen l’interès dels qui la usen, no dels qui la proveeixen.
  • Que la resposta davant aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten a les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
  • Que cal instar al Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinar, gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu ia legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Pots seguir el debat sobre la neutralitat a la Xarxa a Twitter aquí.