Seguirem pagant un cànon injust

El cànon digital ha viscut aquesta setmana un nou capítol judicial. Un altre cop contra la polèmica taxa indiscriminada i preventiva que el Govern va fixar el 2006 i va concretar el 2008 per compensar els presumptes danys econòmics (reducció d’ingressos) que patien els autors per la hipotètica còpia privada de les seves obres en els diferents suports digitals. Però això tampoc farà que deixem de seguir pagant el maleït cànon. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Groupon, l’imperi del cupó

Hi ha res menys sofisticat que un cupó de descompte? Segurament, no. Però aquest element tan poc glamurós ha estat la base sobre la que s’ha creat un dels últims grans fenòmens d’Internet: Groupon. Es tracta d’un portal nascut el 2009  als Estats Units que oferia als usuaris descomptes de tot tipus en unes 200 ciutats, i que aquesta setmana ha estat valorat en uns 25.000 milions de dòlars. Més de quatre vegades 6.000 milions de dòlars que Google va oferir per aquesta web el desembre passat.

Groupon, que va rebre 950 milions de dòlars  d’inversors el gener d’aquest any,  té uns 70 milions d’usuaris a una trentena de països.
Va arribar fa uns mesos a Espanya, on  està present a més de 80 ciutats, entre les quals les quatre capitals catalanes més l’Hospitalet, Terrassa, Mataró i Reus (encara que no Manresa).  El funcionament és molt senzill: els comerços ofereixen a la web de Groupon descomptes que poden arribar fins el 50% o el 90%, i els usuaris que s’hi inscriuen reben per correu electrònic el cupó, que han d’imprimir i portar a l’establiment en qüestió per poder gaudir d’una oferta molt variada que va de les tradicionals compres o restaurants fins a massatges, hotels, cinemes i spas.

Amb aquests elements s’ha convertit en un model publicitari a Internet alternatiu als omnipresents anuncis contextuals (Ad Words) de Google. No és estrany que aquesta companyia intentés comprar en el seu dia un competidor potencial que ara és ja un seriós rival. La prova és que la valoració de cara a la seva propera  sortida a Borsa supera lleugerament els 23.000 milions de dòlars que valia Google quan el 2004 va començar a cotitzar als mercats financers.

 


‘Angry Birds’, els ocellots dels ous d’or

S’imaginen un negoci capaç de multiplicar per 500 els diners invertits en posar-lo en marxa? Sembla una fita impossible, però si pensem que ha estat aconseguida per un simple videojoc la cosa s’acosta a la ciència ficció. Es diu Angry Birds i va ser creat el 2009 per l’empresa finlandesa Rovio amb només 100.000 euros. Fins avui, ha generat ja uns 50 milions d’euros.

Els ocells enfurismats van arribar a la botiga d’aplicacions de l’iPhone sense fer soroll, igual que altres milers de jocs que s’hi poden trobar. Només un any després Angry Birds va ser l’aplicació de pagament més exitosa del telèfon d’Apple amb 50 milions de descàrregues. La senzillesa d’un joc en el que els seus plumífers protagonistes es vengen dels seus enemics -els porcs- ha entusiasmat els usuaris i l’han convertit en tot un fenomen. De l’iTunes va saltar a l’Android de Google i a altres telèfons mòbils tàctils, i està a punt d’arribar als 100 milions de descàrregues.

Però la cosa no es quedarà aquí perquè ben aviat aquests ocellots de coloraines arribaran volant a Facebook i també hi haurà adaptacions del joc per a Wii, PlayStation i Xbox. Un ascens fulgurant que no ha passat desapercebut per a la indústria del cinema: al març es llençarà l’Angry Birds Rio en versió videojoc i a l’abril s’estrenarà la pel·lícula als Estats Units. Ni tampoc per a un grup d’inversors, amb el fundador d’Skype al capdavant, que han invertit 32 milions d’euros per finançar aquesta expansió.

Seguint aquest camí, els ocellets dels ous d’or acabaran engruixint la llista dels jocs més profitosos de la història, on ocupen un lloc destacat l’incombustible Tetris, Mario Bross, Call of Duty o World of Warcraft.


El podi de l’admiració tecnològica

La setmana de l’estrena de l’iPad2 ha estat també la de la coronació d’Apple com la empresa més admirada als Estats Units. Fortune, una revista de referència en el món dels negocis, acaba de publicar la tradicional llista de les 500 primeres firmes nord-americanes i la companyia de la poma se situa al capdavant del rànquing de les més admirades  per tercer any consecutiu. Fa només cinc anys era 11ª i al 2007, va entrar per primer cop al Top 10 ocupant la 7ª posició.

La capacitat d’innovació i de connectar amb els desitjos dels consumidors han estat les claus que han impulsat l’empresa d’Steve Jobs fins a col·locar-se per davant de grans firmes tradicionals com General Electric -la més admirada al 2006 i al 2007- FedEx, Starbucks, Procter & Gamble o Microsoft, habituals en els primers llocs d’aquesta classificació.

L’ascens de Google, l’altre gran gegant d’Internet, ha estat encara més espectacular. Es va colar per primer cop entre les deu firmes més admirades Als EEUU el 2007, ocupant la 8ª posició just darrera Apple. I va pujar a la 4ª el 2008 i el 2009. Enguany és segona. La fortalesa del buscador i el futur brillant del seu sistema operatiu Android per a mòbils i tabletes son els seus principals avals.

Amazon ocupa el tercer lloc d’aquest podi tecnològic amb una 7ª plaça en el rànquing general. Per la seva part, Microsoft es manté en la part baixa (9ª) d’aquest selecte club de les més admirades. La llista la completen altres companyies de sectors d’aquest àmbit com IBM (12), Cisco (28), Intel (32), Samsung (38), Netflix (40), eBay (45), Sony (46) i Oracle (48), mentre que el cada vegada menys rellevant Yahoo! no apareix entre les 50 primeres.