Un minut a Internet dóna per molt

Que Internet es mou a una velocitat de vertigen és una veritat demostrable: amb noves empreses que es converteixen en gegants d’un dia per l’altre i el creixement accelerat de la xifra d’usuaris que es connecten a la Xarxa… Ara, a més a més, ho podem visualitzar en un gràfic que s’acaba de posar en circulació i que demostra amb contundència aquesta celeritat.



Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Per uns nous ajuntaments més 2.0

Avui ens llevem amb nous ajuntaments, després que aquest dissabte hagin près possessió els nous consistoris sortits de les eleccions del 22 de maig. Un fet que afectarà la vida de milions de ciutadans perquè els municipis son el nivell de l’administració que –teòricament- està més a prop dels seus problemes. A la pràctica ja es veurà. Com es veurà també fins a quin punt els nous governants locals recorren a Internet i als mitjans digitals per millorar la seva relació amb la ciutadania o per conèixer millor les seves inquietuds. La situació, de moment, no és per tirar coets. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Més de 365 milions d’internautes europeus

La idea d’Europa cotitza a la baixa, però no a Internet. A les grans diferències entre els països europeus en front del rescat d’algunes economies en dificultats o de les revoltes del Magreb se li ha afegit ara la ‘crisi del cogombre’ que amenaça els nostres pagesos. Però el continent conserva un pes fonamental a la Xarxa, amb 365 milions d’usuaris d’Internet europeus sobre un total de 1.300 milions d’internautes a tot el món. I encara més si 21,9 de la resta del món) i la mitjana de pàgines vistes per cada usuari (2,4 en front d’1,9), segons Comscore.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Entre gegants, tot s’hi val

Els gegants d’Internet segueixen fent moviments estratègics, sense renunciar al joc brut ni als cops baixos, per guanyar mercat. Microsoft ha aigualit la setmana gran de Google, que celebrava la conferència anual de desenvolupadors, amb l’anunci de la compra de l’empresa de telefonia via web Skype per 8.500 milions de dòlars. El líder informàtic pretén retallar així la immensa distància que separa el seu Windows Mobile de l’iPhone i l’Android en la batalla del mòvil. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El podi de l’admiració tecnològica

La setmana de l’estrena de l’iPad2 ha estat també la de la coronació d’Apple com la empresa més admirada als Estats Units. Fortune, una revista de referència en el món dels negocis, acaba de publicar la tradicional llista de les 500 primeres firmes nord-americanes i la companyia de la poma se situa al capdavant del rànquing de les més admirades  per tercer any consecutiu. Fa només cinc anys era 11ª i al 2007, va entrar per primer cop al Top 10 ocupant la 7ª posició.

La capacitat d’innovació i de connectar amb els desitjos dels consumidors han estat les claus que han impulsat l’empresa d’Steve Jobs fins a col·locar-se per davant de grans firmes tradicionals com General Electric -la més admirada al 2006 i al 2007- FedEx, Starbucks, Procter & Gamble o Microsoft, habituals en els primers llocs d’aquesta classificació.

L’ascens de Google, l’altre gran gegant d’Internet, ha estat encara més espectacular. Es va colar per primer cop entre les deu firmes més admirades Als EEUU el 2007, ocupant la 8ª posició just darrera Apple. I va pujar a la 4ª el 2008 i el 2009. Enguany és segona. La fortalesa del buscador i el futur brillant del seu sistema operatiu Android per a mòbils i tabletes son els seus principals avals.

Amazon ocupa el tercer lloc d’aquest podi tecnològic amb una 7ª plaça en el rànquing general. Per la seva part, Microsoft es manté en la part baixa (9ª) d’aquest selecte club de les més admirades. La llista la completen altres companyies de sectors d’aquest àmbit com IBM (12), Cisco (28), Intel (32), Samsung (38), Netflix (40), eBay (45), Sony (46) i Oracle (48), mentre que el cada vegada menys rellevant Yahoo! no apareix entre les 50 primeres.


Diaris: Hi ha vida més enllà del paper?

Les tecnologies digitals que han revolucionat la indústria discogràfica i del cinema, també han obligat a la premsa a buscar noves vies de supervivència. Si les descàrregues i la pirateria han acabat dinamitant el negoci audiovisual, la gratuïtat de la informació a Internet ha obligat els diaris a replantejar-se el seu futur.

La caiguda de vendes i l’escassa rendibilitat de les seves versions on line, tot plegat agreujat per la crisi econòmica, han obligat els grups editorials a redreçar el rumb. La resposta ha estat doble: fer un us més intensiu de la tecnologia per la distribució dels continguts editorials i buscar vies per poder cobrar als usuaris almenys part d’aquests continguts.

Com a resultat de tot plegat hem vist com el magnat de la premsa mundial Rupert Murdoch acaba de llençar al mercat The Daily, el primer diari creat exclusivament per a l’iPad, la tableta d’Apple. La majoria de periòdics tenien ja la seva pròpia aplicació per a aquest dispositiu, però aquest és el primer que hi és sense tenir cap referent de paper. Una novetat que ha estat lloada pels seus aspectes formals, però que no s’allunya gaire de la versió electrònica de qualsevol diari imprès perquè no aprofita les possibilitats d’actualització d’Internet.

Les mancanes del flamant The Daily contrasten amb les enormes possibilitats d’iniciatives innovadores que estan revolucionant la forma de consumir la informació com la revista electrònica Flipboard, el servei de notícies Ongo o la plataforma que agrega informacions compartides en xarxes socials Storify. Uns serveis que permeten a l’usuari seleccionar els seus continguts preferits i poder-los consultar des de l’ordinador, el mòbil o la tableta.

Veiem com funciona Flipboard.

I ara, Ongo.


El gegant Amazon prepara l’aterratge

Amazon.com, el gegant mundial del comerç on line, segueix sent una màquina de fer diners tot i la crisi. La companyia de Seattle, fundada el 1995 per Jeff Bezos com una web per vendre llibres, ha sabut treure profit dels avantatges tecnològics d’Internet per créixer fins a convertir-se en un negoci rendible capaç de facturar per primer cop més de 10.000 milions de dòlars en un sol trimestre, concretament en l’últim del 2010.

És només una de les espectaculars dades que s’inclouen en l’informe econòmic que s’acaba de fer públic i que constata un increment del 40% dels ingresos anuals i del 8% dels beneficis en relació al 2009. Són el resultat de les vendes acumulades dels diversos productes que comercialitza Amazon, amb el seu dispositiu per la lectura d’e-books –el Kindle- com a producte estrella. El 2010 també va ser el primer any en que va comercialitzar més llibres electrònics que impresos.

Una de les vies de creixement d’Amazon ha estat la compra de companyies punteres en sectors concrets, com l’adquisició de la web espanyola de venda de marques amb descompte BuyVip, l’octubre passat per 70 milions d’euros; o de LoveFilm, un lloc de lloguer de DVD i jocs i de visionat de pel•lícules i series on line per la que va pagar uns 300 milions fa pocs dies.

Així, el que va començar com una petita web per vendre llibres és ja un referent del comerç a Internet que ofereix tot tipus de productes digitals (DVD, CD, videojocs…) software, electrònica, roba, mobles, menjar…i fins i tot xuxes. Amb presència a EUA, Canadà, Regne Unit, Alemanya, Japó, Xina, França i Itàlia, Amazon està a punt d’aterrar a Espanya i Portugal per seguir reforçant el seu negoci.