El Messenger encara remena

El venerable Messenger, el venerable programa de missatgeria instantània creat el 1999, encara manté un cert atractiu entre un bon nombre d’usuaris –especialment entre els adolescents- tot i haver quedat força desplaçat pel creixement imparable de les xarxes socials. Ho diu un informe que confirma Tuenti i Facebook com les plataformes favorites entre els més joves per relacionar-se.

L’estudi realitzat entre 13.000 nois i noies de 6 a 18 anys de tot Espanya que s’acaba de presentar constata que un terç dels menors internautes té un perfil a més d’una xarxa social. La veterana eina de comunicació instantània de Microsoft apareix encara com el principal mitjà ideal per contactar en temps real amb els amics i amigues per al 77% dels enquestats, seguit per l’encara més pretèrit e-mail.

El consum de Messenger creix a partir dels 12 anys i té més èxit entre les noies. A l’atractiu evident d’un servei que destaca per la facilitat d’ús i la immediatesa de la comunicació, cal afegir els riscos que algunes conductes inapropiades com agregar desconeguts a la llista de contactes o parlar amb ells. Unes pràctiques que creixen entre els joves que son usuaris avançats d’Internet, i preferentment entre els nois.

 

Un 10% dels pares, conscients d’aquests riscos, estableixen restriccions a l’ús d’aquest programa de missatgeria -principalment relatives al contacte amb desconeguts o al fet de facilitar-los informació o penjar fotos personals- que el 17% també acaba aplicant a les xarxes socials. La mediació familiar esdevé així un factor fonamental perquè els petits puguin gaudir dels avantatges que els ofereix la tecnologia minimitzant els riscos que se’n poden derivar.

Anuncis

Internet serà neutral o no serà

La defensa de la neutralitat d’Internet està en plena ebullició. Mentre el Senat espanyol aprovava dimecres unànimement una moció per demanar-li al Govern que la garanteixi per llei com un dret de la ciutadania, als EE UU es presentava dijous un pla per impedir que les empreses de telecomunicacions donin un tracte diferent als continguts en funció dels seus interessos.

La neutralitat és el principi sobre el que s’ha construït la Xarxa al llarg de la història i consisteix en proclamar que Internet ha de ser igual per a tothom; i que tots els paquets de dades que hi circulen han de ser tractats en igualtat de condicions independentment del seu contingut, origen o destinació.

I si fa falta defensar la neutralitat és perquè algú la posa en perill. La companyies telefòniques proveïdores d’Internet es mostren cada vegada més partidàries de posar limitacions a aquest principi emparant-se en la necessitat de garantir la qualitat del servei i evitar embussos en la circulació d’aquestes dades, i al mateix temps reclamen que així podrien obtenir nous ingressos per sufragar les elevades inversions necessàries per garantir el funcionament d’aquest servei.

El perill és que qualsevol moviment en aquesta direcció donarà més poder a les empreses de telecomunicacions per limitar la llibertat i condicionar el futur d’Internet bloquejant serveis que puguin ser competència (Skype) o determinats tipus de tràfic (descàrregues P2P), oferint diferents velocitats de trànsit a un cost diferent -el que afavoriria les empreses grans en front de les petites- o servint nous tipus de publicitat que posen en risc la privacitat de l’usuari.

Reprodueixo aquí el manifest del moviment de defensa de la neutralitat d’Internet:

MANIFEST PER UNA XARXA NEUTRAL

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

  • Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en la qual la informació flueix de manera lliure, sense discriminació alguna en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
  • Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
  • Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
  • Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important que tenen ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc en cap concepte.
  • Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutralsense erigir-se en “duaners” del tràfic i sense afavorir o perjudicar a uns continguts per sobre d’uns altres.
  • Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha d’escometre’s de forma transparent, d’acord a criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
  • Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot convertir-se en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
  • Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
  • Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar-la d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-seen l’interès dels qui la usen, no dels qui la proveeixen.
  • Que la resposta davant aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten a les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
  • Que cal instar al Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinar, gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu ia legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Pots seguir el debat sobre la neutralitat a la Xarxa a Twitter aquí.


WikiLeaks, secrets al descobert

Si hi ha alguna característica pròpia d’Internet és la velocitat amb què s’hi succeeixen els esdeveniments. Webs que no existien fa pocs anys sumen ara centenars de milions d’usuaris i altres pàgines acabades de néixer, com WikiLeaks, son capaces d’amenaçar els ciments de la intel·ligència militar dels Estats Units.

WikiLeaks és una web participativa amb un sistema encriptat i ultrasegur per permetre la publicació anònima de documents secrets o confidencials per part dels usuaris interessats. No cal dir que es tracta d’uns usuaris molt ‘especials’, com el que el 5 d’abril passat va pujar el video filmat des de la càmera d’un helicòpter de l’exèrcit nord-americà que participava en una missió a Bagdad el 2007, i que disparava indiscriminadament contra la població civil.

Va ser la sonada estrena d’una pàgina que ha revolucionat el món de la informació per l’enorme quantitat de dades sobre secrets militars que ha estat capaç de desvetllar. El video esmentat era només l’aperitiu dels 77.000 arxius confidencials de la invasió d’Afghanistan que es coneixerien al juliol, o dels prop de 400.000 informes sobre tortures i assassinats a l’Iraq publicats a l’octubre.

I ja prepara el pròxim cop. WikiLeaks ha anunciat que aquesta setmana filtrarà a la seva web quasi 3 milions de documents que demostraran la corrupció de països d’Àsia i Europa i que amenacen de treure els colors a alguns líders europeus.

Mentrestant, el misteriós fundador de Wikileaks, l’australià Julian Assange, està perseguit per un suposat delicte de violació a Suècia, encara que els seus nombrosos veuen darrera l’acusació l’ombra d’una revenja dels poderosos pels maldecaps que Assange els ha causat.


Atacs contra la seguretat d’Internet

No ha estat una bona setmana per a la seguretat d’Internet. Tres pesos pesants de la Xarxa han patit en pocs dies uns atacs que conviden a la reflexió sobre el perill que corren les nostres dades personals si les companyies a qui les hi confiem no les protegeixen com cal.

Primer, un hacker vietnamita va aconseguir les dades bancàries de diversos clients de les botigues d’aplicacions d’Apple i les va utilitzar per fer compres massives de les seves pròpies aplicacions, fins a situar-ne 40 entre les 50 més venudes. Apple les va eliminar, va demanar als usuaris que canviessin les contrasenyes i als afectats, que reclamessin els diners al seu banc, però no va aclarir la causa d’aquesta greu manca de seguretat.

El següent va ser Youtube. Membres d’una controvertida xarxa anomenada ‘4chan’ van aprofitar un forat de seguretat en els comentaris per penjar-hi missatges que enllaçaven a pàgines pornogràfiques o amb virus, a l’hora que carregaven contra el cantant nord-americà Justin Bieber. La web de vídeos de Google va solucionar el problema, que no va afectar a les dades dels usuaris encara que ho podria haver fet.

Per últim, The Pirate Bay, la web d’enllaços de descàrregues més important del món, va ser atacada per uns crackers, que a diferència dels hackers, actuen amb bones intencions. Tot i així, van aconseguir entrar a la base de dades i obtenir les adreces IP i els correus de 4 milions d’usuaris registrats. Els atacants, que no pensen treure cap profit d’aquestes dades, només volien demostrar la vulnerabilitat del sistema de The Pirate Bay, que al igual que Apple es va limitar a demanar als seus usuaris que canviessin les contrasenyes i els e-mails.