Entre gegants, tot s’hi val

Els gegants d’Internet segueixen fent moviments estratègics, sense renunciar al joc brut ni als cops baixos, per guanyar mercat. Microsoft ha aigualit la setmana gran de Google, que celebrava la conferència anual de desenvolupadors, amb l’anunci de la compra de l’empresa de telefonia via web Skype per 8.500 milions de dòlars. El líder informàtic pretén retallar així la immensa distància que separa el seu Windows Mobile de l’iPhone i l’Android en la batalla del mòvil. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Spotify va per feina

El servei de música més popular de la web, Spotify, deixa enrera les alegries juvenils de l’adolescència i ha decidit anar per feina. Els últims moviments de la companyia nascuda a Estocolm el 2006 en són la prova més evident: en només una setmana ha restringit l’accès als usuaris gratuïts i ha obert la seva pròpia ‘botiga’ musical digital. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El podi de l’admiració tecnològica

La setmana de l’estrena de l’iPad2 ha estat també la de la coronació d’Apple com la empresa més admirada als Estats Units. Fortune, una revista de referència en el món dels negocis, acaba de publicar la tradicional llista de les 500 primeres firmes nord-americanes i la companyia de la poma se situa al capdavant del rànquing de les més admirades  per tercer any consecutiu. Fa només cinc anys era 11ª i al 2007, va entrar per primer cop al Top 10 ocupant la 7ª posició.

La capacitat d’innovació i de connectar amb els desitjos dels consumidors han estat les claus que han impulsat l’empresa d’Steve Jobs fins a col·locar-se per davant de grans firmes tradicionals com General Electric -la més admirada al 2006 i al 2007- FedEx, Starbucks, Procter & Gamble o Microsoft, habituals en els primers llocs d’aquesta classificació.

L’ascens de Google, l’altre gran gegant d’Internet, ha estat encara més espectacular. Es va colar per primer cop entre les deu firmes més admirades Als EEUU el 2007, ocupant la 8ª posició just darrera Apple. I va pujar a la 4ª el 2008 i el 2009. Enguany és segona. La fortalesa del buscador i el futur brillant del seu sistema operatiu Android per a mòbils i tabletes son els seus principals avals.

Amazon ocupa el tercer lloc d’aquest podi tecnològic amb una 7ª plaça en el rànquing general. Per la seva part, Microsoft es manté en la part baixa (9ª) d’aquest selecte club de les més admirades. La llista la completen altres companyies de sectors d’aquest àmbit com IBM (12), Cisco (28), Intel (32), Samsung (38), Netflix (40), eBay (45), Sony (46) i Oracle (48), mentre que el cada vegada menys rellevant Yahoo! no apareix entre les 50 primeres.


Apple contraataca en la batalla de les tabletes

La batalla de les tabletes està més oberta que mai, amb els competidors d’Apple armats amb el seus ginys anti-iPad. Però la companyia de la poma prepara el contraatac i s’espera que aquest dimecres presenti, per fi, l’esperat iPad2. L’expectació és màxima i les especulacions sobre l’esdeveniment omplen Internet. Una altra mostra de que la gent de Steve Jobs domina com ningú els secrets de la mercadotècnia fins aconseguir inundar la Xarxa amb blogs, webs i informacions diverses que només parlen de la seva preuada tableta.

Des del seu llançament, l’abril passat, se n’han venut uns 15 milions d’unitats. El 2011 es calcula que en comercialitzarà entre 27 i 35 milions. Sens dubte hi ajudarà el nou iPad2, que serà més prim i més lleuger que el seu predecessor. També tindrà més memòria, un processador de més velocitat i incorporarà almenys una càmera frontal per fer videoconferències. Els preus s’espera que estiguin al voltant dels actuals: entre 499 i 829 dòlars, segons el model.

En aquesta batalla fabricants com Samsung o Motorola han desvetllat recentment les seves armes: tabletes basades en el nou sistema Android 3.0 (honeycomb), ara per ara la més seriosa amenaça per a Apple. RIM ha anunciat la Playbook amb el software de la seva Blackberry; i HP i Dell, en preparen de noves. Declaracions formals de guerra que encara no s’han concretat en el llançament efectiu de cap d’aquests aparells al mercat. Quan ho facin s’hauran d’enfrontar a la primera versió renovada de l’iPad, que es podria començar a vendre a l’abril o al juny als Estats Units. I si es descuiden encara serà pitjor, perquè Apple ha posat la directa i ja es parla de que l’iPad3 podria arribar la propera tardor.

Així funciona l’iPad2:



Diaris: Hi ha vida més enllà del paper?

Les tecnologies digitals que han revolucionat la indústria discogràfica i del cinema, també han obligat a la premsa a buscar noves vies de supervivència. Si les descàrregues i la pirateria han acabat dinamitant el negoci audiovisual, la gratuïtat de la informació a Internet ha obligat els diaris a replantejar-se el seu futur.

La caiguda de vendes i l’escassa rendibilitat de les seves versions on line, tot plegat agreujat per la crisi econòmica, han obligat els grups editorials a redreçar el rumb. La resposta ha estat doble: fer un us més intensiu de la tecnologia per la distribució dels continguts editorials i buscar vies per poder cobrar als usuaris almenys part d’aquests continguts.

Com a resultat de tot plegat hem vist com el magnat de la premsa mundial Rupert Murdoch acaba de llençar al mercat The Daily, el primer diari creat exclusivament per a l’iPad, la tableta d’Apple. La majoria de periòdics tenien ja la seva pròpia aplicació per a aquest dispositiu, però aquest és el primer que hi és sense tenir cap referent de paper. Una novetat que ha estat lloada pels seus aspectes formals, però que no s’allunya gaire de la versió electrònica de qualsevol diari imprès perquè no aprofita les possibilitats d’actualització d’Internet.

Les mancanes del flamant The Daily contrasten amb les enormes possibilitats d’iniciatives innovadores que estan revolucionant la forma de consumir la informació com la revista electrònica Flipboard, el servei de notícies Ongo o la plataforma que agrega informacions compartides en xarxes socials Storify. Uns serveis que permeten a l’usuari seleccionar els seus continguts preferits i poder-los consultar des de l’ordinador, el mòbil o la tableta.

Veiem com funciona Flipboard.

I ara, Ongo.


Android ja roda sobre tabletes

El sistema operatiu de Google per a telèfons mòbils, Android, ja roda també sobre les tabletes. Ha estat una de les principals novetats de la principal fira mundial de l’electrònica de consum: el CES de Las Vegas, que tenca les portes avui diumenge. El nou Android Honeycomb és una versió específicament pensada per a aquest nou segment d’aparells informàtics que ha entrat en ebullició des de l’arribada de l’iPad d’Apple.

Una efervescència que també s’ha fet evident aquests dies a la ciutat dels casinos amb una llarga llista de presentacions de dispositius d’aquest tipus. Des de la megatableta de Toshiba (10,1 polsades), més gran que l’iPad, fins a la més petita de Vizio (8 polsades); passant per la Xoom de Motorola, la Playbook de Blackberry o el model híbrid d’Asus, l’Eee Pad Slider, una original tableta que porta un petit teclat desplegable.

Pràcticament totes elles, excepte la de Blackberry, estaran equipades amb el nou Android, un sistema operatiu pensat tant per l’oci com per la feina que -segons els experts- aprofita la pantalla al màxim i destaca per la seva fluïdesa. Tot i aportar poques novetats en relació a l’exitosa tableta d’Apple, sí que introdueix com a novetat la inclusió de videotrucades des del Gtalk, el programa de missatgeria instantània de Google. Un fet que implica la incorporació de la càmera frontal en tots els aparells i que de ben segur es compensarà al nou iPad amb la integració del Facetime de l’iPhone4.

Són moltes més les novetats que aquests dies s’han conegut a Las Vegas i temps hi haurà per parlar-ne, però destaquen l’amplíssim món de les aplicacions pera mòbils, els nous aparells 3D o els televisors amb Internet.


Atacs contra la seguretat d’Internet

No ha estat una bona setmana per a la seguretat d’Internet. Tres pesos pesants de la Xarxa han patit en pocs dies uns atacs que conviden a la reflexió sobre el perill que corren les nostres dades personals si les companyies a qui les hi confiem no les protegeixen com cal.

Primer, un hacker vietnamita va aconseguir les dades bancàries de diversos clients de les botigues d’aplicacions d’Apple i les va utilitzar per fer compres massives de les seves pròpies aplicacions, fins a situar-ne 40 entre les 50 més venudes. Apple les va eliminar, va demanar als usuaris que canviessin les contrasenyes i als afectats, que reclamessin els diners al seu banc, però no va aclarir la causa d’aquesta greu manca de seguretat.

El següent va ser Youtube. Membres d’una controvertida xarxa anomenada ‘4chan’ van aprofitar un forat de seguretat en els comentaris per penjar-hi missatges que enllaçaven a pàgines pornogràfiques o amb virus, a l’hora que carregaven contra el cantant nord-americà Justin Bieber. La web de vídeos de Google va solucionar el problema, que no va afectar a les dades dels usuaris encara que ho podria haver fet.

Per últim, The Pirate Bay, la web d’enllaços de descàrregues més important del món, va ser atacada per uns crackers, que a diferència dels hackers, actuen amb bones intencions. Tot i així, van aconseguir entrar a la base de dades i obtenir les adreces IP i els correus de 4 milions d’usuaris registrats. Els atacants, que no pensen treure cap profit d’aquestes dades, només volien demostrar la vulnerabilitat del sistema de The Pirate Bay, que al igual que Apple es va limitar a demanar als seus usuaris que canviessin les contrasenyes i els e-mails.


iPhone 4, una petita sorpresa anunciada

La factoria Apple segueix produint. Aquesta setmana hem conegut l’esperat iPhone 4, que no ha sorprès especialment ningú. Principalment perquè aporta poques novetats significatives a l’usuari i la majoria ja es coneixien des de que un empleat de la companyia es va oblidar -molt oportunament i suposadament sense voler- un prototipus d’aquest nou model en un bar de Califòrnia. L’endemà el bloc tecnològic Gizmodo en donava tots els detalls.


Pel que fa a les novetats, cal reconèixer l’habilitat d’Apple per vendre com un avenç espectacular que l’iPhone incorpori –per fi- una funcionalitat que ja tenien la majoria de terminals mòbils fa molts anys, la videotrucada, simplement permetent canviar amb la càmara des d’on es vol emetre (la frontal o la posterior) i batejant “l’invent” amb el suggestiu nom de FaceTime. Això sí, els dos interlocutors han de tenir l’iPhone 4 i només funciona amb wifi.

Aquesta és la presentació (en anglès, és clar) del presidente de Apple, Steve Jobbs, en la trobada mundial de desnvolupadors d’aplicacions d’iPhone.

Entre les qualitats més remarcables del nou aparell, més prim que el seu antecessor, hi ha una nova bateria que permet 7 hores de trucades, 6 de navegació, 10 de vídeos o 40 de música. A més a més té una pantalla d’alta resolució, una càmera de 5 megapíxels, enregistrament de video en alta definició i la possibilitat, també per fi, de poder fer diverses tasques al mateix temps, una altra assignatura pendent tant del primer iPhone com del lloadíssim iPad.

L’iPhone 4 es posarà a la venda als Estats Units el dia de Sant Joan per 199 i 299 dólars, en funció de si té 16 o 32 GB de memòria, i al mateix temps a França, Alemanya, Rússia i el Regne Unit. Al juliol arribarà a Espanya, però aquesta vegada sense l’exclusiva de Movistar, ja que Vodafone i Orange també el distribuiran.

Apple, que no s’està de res, ha encarregat l’anunci de la campanya de llençament al director Sam Mendes (American Beauty i Revolutionari Road). Un dels espots, que encara no és oficial, ja es popt veure al Youtube.


He tocat un iPad

El nou iPad d’Apple, un aparell revolucionari amb les prestacions d’un netbook i les funcionalitats d’un iPhone gegant, ha arribat per fi a les botigues dels Estats Units enmig d’una elevada expectació que s’ha traduït, per exemple, en la venda de 300.000 unitats el dia de la seva estrena, dissabte passat.

Es calcula que la companyia de la poma en podría vendre aquest any entre 5 i 6 milions d’iPads a tot el món, amb uns preus que van dels 499 dòlars (370 euros) del model més barats als 829 dòlars (615 euros) del més car, que té connexió 3G i 64 GB de memòria. A Espanya arribarà a final d’aquest mes, però vist l’èxit que està tenint entre els nordamericans ja es tem que no hi haurà prou existències per satisfer la demanda que s’espera.

La febre de l’iPad s’ha escampat aquests dies també per webs, blogs i mitjans digitals de tot el planeta, amb anàl·lisis, comentaris i opinions dels privilegiats que l’han tingut a les mans. N’hi ha que l’han esbudellat per saber de quins components està fet i altres ens han ensenyat a Youtube amb quina facilitat el fa servir la seva filla de dos anys i mig, acostumada a jugar amb l’iPhone.

El fe tés que Apple, amb l’iPad, ha aconseguit superar els rècords que ja va assolir amb el llençament del seu innovador telèfon tàctil. Com ja vaig avançar arran de la presentació mundial que es va fer a finals de gener, el cert és que tecnicament l’aparell té algunes limitacions que el fan poc apropiat per determinades tasques. Però la realitat és que després de tenir-ne un entre les mans durant uns minuts i veure les possibilitats que ofereix en vull un per mi, encara que no sàpiga ben bé perquè el faré servir. La màgia d’Apple deu ser això.


iPad, una revolució a mitges

El secret més ben guardat d’Apple ha estat desvetllat. El seu esperat tablet de pantalla tàctil, que es dirà iPad (i no iSlate, com s’havia especulat) té tota la pinta d’un iPhone gegant.

Steve Jobbs, fundador i director general d’Apple, el va presentar dimecres com un aparell que permet navegar per Internet, llegir i escriure e-mails, contemplar fotografies, veure videos, llegir llibres electrònics, jugar a videojocs o escoltar música millor que amb un portàtil o un telèfon mòbil.

L’iPad té un gruix de 1,5 cms i pesa 680 grams, una batería que aguanta 10 hores i 140.000 aplicacions disponibles. Quan arribi a les botigues d’Estats Units, en unes setmanes, el model més barat es vendrà per 499 dólars, un preu molt inferior al que s’esperava.
iTunes a l'iPad
La companyia de la poma ha tornat a donar un cop d’efecte pel que fa al disseny i la funcionalitat: l’iPad és prim, lleuger, ràpid, intuitiu i fàcil de fer servir. A més, es podran descarregar directament llibres electrònics i edicions adaptades de diaris, el que obre la porta al resorgiment d’una indústria periodística força tocada per la crisi.
TNYT a l'iPadPerò no tot són flors i violes. Les crítiques se centren més en el que li falta a la nova joia d’Apple que no pas en el que té.

La principal mancança de l’iPad és que, com que no té multifunció, no es pot tenir més d’una aplicació oberta al mateix temps. I així és difícil que pugui competir amb els netbooks o els portàtils. Tampoc porta webcam ni permet veure videos en format flash, un dels més habituals a Internet.

Si a això li afegim que l’excessiva il·luminació de la pantalla pot dificultar la lectura d’e-books i que el teclat tàctil és poc pràctic, no és estrany que alguns -potser exageradament- prefereixin parlar d’iBluff en lloc d’iPad.