Atacs contra la seguretat d’Internet

No ha estat una bona setmana per a la seguretat d’Internet. Tres pesos pesants de la Xarxa han patit en pocs dies uns atacs que conviden a la reflexió sobre el perill que corren les nostres dades personals si les companyies a qui les hi confiem no les protegeixen com cal.

Primer, un hacker vietnamita va aconseguir les dades bancàries de diversos clients de les botigues d’aplicacions d’Apple i les va utilitzar per fer compres massives de les seves pròpies aplicacions, fins a situar-ne 40 entre les 50 més venudes. Apple les va eliminar, va demanar als usuaris que canviessin les contrasenyes i als afectats, que reclamessin els diners al seu banc, però no va aclarir la causa d’aquesta greu manca de seguretat.

El següent va ser Youtube. Membres d’una controvertida xarxa anomenada ‘4chan’ van aprofitar un forat de seguretat en els comentaris per penjar-hi missatges que enllaçaven a pàgines pornogràfiques o amb virus, a l’hora que carregaven contra el cantant nord-americà Justin Bieber. La web de vídeos de Google va solucionar el problema, que no va afectar a les dades dels usuaris encara que ho podria haver fet.

Per últim, The Pirate Bay, la web d’enllaços de descàrregues més important del món, va ser atacada per uns crackers, que a diferència dels hackers, actuen amb bones intencions. Tot i així, van aconseguir entrar a la base de dades i obtenir les adreces IP i els correus de 4 milions d’usuaris registrats. Els atacants, que no pensen treure cap profit d’aquestes dades, només volien demostrar la vulnerabilitat del sistema de The Pirate Bay, que al igual que Apple es va limitar a demanar als seus usuaris que canviessin les contrasenyes i els e-mails.


‘Cloud computing’, programes al núvol

El cloud computing, o “computació al núvol”, és un terme que ha acabat per fer-se un forat en el món d’Internet. Encara que pot sonar excessivament tècnic, qualsevol que tingui un correu electrònic via web, com Gmail o Hotmail, l’està fent servir. És un nou concepte que defineix totes les eines, programes i serveis diversos que están allotjats a Internet (al “núvol”) i que podem fer servir simplement amb un navegador des de qualsevol dispositiu amb connexió a la Xarxa (PC, portàtil, telèfon mòbil,…). És a dir, tot està centralitzat a la Web.

Encara que la majoria d’usuaris prefereixen fer servir els programes que tenen instal·lats al seu ordinador, la “computació al núvol” ofereix una bona pila d’aplicacions on line que ens permeten gestionar el correu, editar documents, retocar fotos, crear gràfics o escoltar música, entre moltes d’altres tasques, amb l’avantatge que els nostres documents o creacions seran accessibles -per a nosaltres i per a qui nosaltres decidim- des de qualsevol aparell que es pugui connectar a Internet.

Les empreses encara en poden treure més beneficis, ja que a aquests avantatges hi poden afegir un estalvi en servidors i maquinari informàtic, en programari i en llicències. Per un costat poden tenir més capacitat operativa a un preu més reduït i de l’altre no necessitaran tants programes ni pagar tantes llicències per poder fer el mateix.

Hi ha inconvenients? Els experts assenyalen que la confidencialitat de la informació i la seguretat son les dues principals amenaces d’aquest nou sistema, però existeixen utilitats i empreses especialitzades que ajuden a les empreses a combatre aquests perills.


Youtube busca el camí dels beneficis

Youtube és sens dubte la referència absoluta dels continguts audiovisuals a Internet arreu del món. Tot i la competencia creixent de Dailymotion, Vimeo i altres, la web nascuda el 2005 i comprada per Google al 2006 per 1.650 milions de dòlars no para de renovar-se per mantenir aquesta posició de lideratge.

Si el març passat va presentar el nou disseny de la página de videos, aquest dijous ha llençat el nou reproductor de video. Els responsables de Youtube afirmen que la seva intenció és simplificar les coses perquè els usuaris puguin fer servir la plataforma de la manera més fàcil posible.

La mateixa simplicitat està en l’origen de la idea dels tres fundadors de la companyia, que només volien crear un lloc on qualsevol pogués pujar un video perquè els seus amics el poguéssin veure sense necessitat de tenir coneixements tècnics. La prova de l’èxit assolit són les xifres estratosfèriques que ha assolit: 1.000 milions de videos vistos al dia i 24 hores de video carregades per minut.

Unes dades, però, que no s’han transformat encara en uns ingresos suficients per fer front a les importants despeses –especialment en ample de banda- que suposa haver de servir aquesta quantitat de videos.

Per això, ha començat a posar en marxa iniciatives diverses per trobar el camí dels beneficis. Ha arribat a acords amb grans productores per llençar serveis de pagament com una oferta de cine en HD o el lloguer de pel•lícules on line. També ha començat a oferir transmissions en directe –més atractives per als anunciants- d’esdeveniments diversos. Però encara és massa aviat per saber si els resultats acompanyen o no.


Per navegar sense naufragar

El navegador és una eina fonamental en l’ús quotidià que fem d’Internet. És el programa que ens permet escriure una adreça i anar a parar a la web que busquem, però acostuma a passar desapercebut perquè forma part inseparable de la nostra experiencia a la Xarxa fins que tenim algún problema o descarrega les pàgines amb una lentitud exasperant.

Per tant, convé tenir unes nocions bàsiques de com treure-li el màxim partit. Cal saber, per exemple, que tot i que Internet Explorer de Microsoft és el navegador més utilitzat a tot el món perquè és el que porta el Windows “de serie”, n’hi ha d’altres –tots gratuïts- que ofereixen millors prestacions. Començant per la seguretat: recordem que França i Alemanya han recomanat que no s’utilizi l’Explorer després que es va veure que els atacs cibernètics des de Xina contra Google es van fer a través d’aquest navegador.

El Firefox de Mozilla, el segon en el ranking, té més del 20% del mercat en front del 62% del navegador de Microsoft. I la resta? El que queda de pastís se’l reparteixen bàsicament el Safari d’Apple (5,5%) i el nou Chrome de Google (4,2%), cada vegada més popular per les bones prestacions que ofereix. Safari i Chrome descarreguen les pàgines a bastant més velocitat que Firefox, però aquest és quatre vegades més ràpid que l’Explorer.

L’ avantatge de Firefox son la gran quantitat de complements que ofereix perque l’usuari pugui personalitzar el seu navegador en funció de la utilitat que li vulgui donar. Google, que és conscient d’aquesta realitat, ja ha començat a oferir extensions semblants amb el seu Chrome per plantar cara als seus competidors.

Clica aquí per descarregar Explorer, Firefox, Chrome, Safari.


La batalla dels mòbils

Barcelona ha acollit aquesta setmana una nova edició del Mobile World Congress, el congrés mundial de la telefonia mòbil. La prova més evident de la importància d’aquest esdeveniment, que ha atret prop de 50.000 visitants, és el fet que una empresa com Microsoft l’hagi escollit com escenari per fer la presentación del seu nou sistema operatiu per a mòbils: el Windows Phone 7.

El nou software suposa un canvi revolucionari respecte del que Microsoft havia aportat fins ara al món de la telefonia amb el seu gens reeixit Windows Mobile. La companyia de Bill Gates fa així un pas endevant per recuperar el terreny perdut en el mercat dels telèfons ‘intel·ligents’ (smartphones), on l’iPhone d’Apple el va passar per davant a finals del 2009 i que està dominat per la Blackberry. A més a més, el sistema Android de Google és una altra gran amenaça, especialment després que ha tret al mercat el seu propi telèfon: el Nexus One.

A diferencia dels competidors, que tenen sistemes operatius tencats als seus aparells, Google va oferir l’Android als fabricants de mòbils, tret de Nokia que té un software propi (Symbian), i això li ha permès crèixer molt rapidament. L’objectiu de Microsoft és fer el mateix amb el seu nou Windows Phone 7.

La batalla pel software dels mòbils és ara més viva que mai, però no és l’única. L’altra és la de les aplicacions, i aquí l’iPhone és el rei absolut ja que en té unes 140.000. Es tracta de petits programes amb múltiples utilitats que es poden descarregar directament des del mòbil de forma gratuïta o pagant . Google, el que més se li acosta, ‘només’ en té 20.000 aplicacions. Microsoft s’haurà de posar les piles si els vol plantar cara també en aquest terreny.