Les xarxes socials disparen Youtube

El rei del vídeo a Internet, Youtube, acaba de complir sis anys. Aparentment poc temps, excepte quan parlem del que passa a la Xarxa. La web, fundada el 2005 per tres joves emprenedors que van renunciar a la seva feina a Paypal per desenvolupar una tecnologia revolucionària per compartir vídeos, va aconseguir 100 milions de vídeos vistos al dia el primer any. Google ho va veure clar i, després d’intentar fer-li la competència sense èxit, el 2006 va decidir comprar Youtube per 1.650 milions de dòlars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Entre gegants, tot s’hi val

Els gegants d’Internet segueixen fent moviments estratègics, sense renunciar al joc brut ni als cops baixos, per guanyar mercat. Microsoft ha aigualit la setmana gran de Google, que celebrava la conferència anual de desenvolupadors, amb l’anunci de la compra de l’empresa de telefonia via web Skype per 8.500 milions de dòlars. El líder informàtic pretén retallar així la immensa distància que separa el seu Windows Mobile de l’iPhone i l’Android en la batalla del mòvil. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’extinció dels SMS

El missatge de text pel mòbil té els dies comptats. La creació d’aplicacions de missatgeria per als telèfons intel•ligents (smartphones) i l’ús creixent del correu electrònic i de les xarxes socials als mòbils –gràcies a les ofertes de tarifes planes de dades- estan canviant els hàbits dels usuaris i han fet caure notablement l’enviament dels tradicionals SMS i MMS. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


‘Angry Birds’, els ocellots dels ous d’or

S’imaginen un negoci capaç de multiplicar per 500 els diners invertits en posar-lo en marxa? Sembla una fita impossible, però si pensem que ha estat aconseguida per un simple videojoc la cosa s’acosta a la ciència ficció. Es diu Angry Birds i va ser creat el 2009 per l’empresa finlandesa Rovio amb només 100.000 euros. Fins avui, ha generat ja uns 50 milions d’euros.

Els ocells enfurismats van arribar a la botiga d’aplicacions de l’iPhone sense fer soroll, igual que altres milers de jocs que s’hi poden trobar. Només un any després Angry Birds va ser l’aplicació de pagament més exitosa del telèfon d’Apple amb 50 milions de descàrregues. La senzillesa d’un joc en el que els seus plumífers protagonistes es vengen dels seus enemics -els porcs- ha entusiasmat els usuaris i l’han convertit en tot un fenomen. De l’iTunes va saltar a l’Android de Google i a altres telèfons mòbils tàctils, i està a punt d’arribar als 100 milions de descàrregues.

Però la cosa no es quedarà aquí perquè ben aviat aquests ocellots de coloraines arribaran volant a Facebook i també hi haurà adaptacions del joc per a Wii, PlayStation i Xbox. Un ascens fulgurant que no ha passat desapercebut per a la indústria del cinema: al març es llençarà l’Angry Birds Rio en versió videojoc i a l’abril s’estrenarà la pel·lícula als Estats Units. Ni tampoc per a un grup d’inversors, amb el fundador d’Skype al capdavant, que han invertit 32 milions d’euros per finançar aquesta expansió.

Seguint aquest camí, els ocellets dels ous d’or acabaran engruixint la llista dels jocs més profitosos de la història, on ocupen un lloc destacat l’incombustible Tetris, Mario Bross, Call of Duty o World of Warcraft.


Apple contraataca en la batalla de les tabletes

La batalla de les tabletes està més oberta que mai, amb els competidors d’Apple armats amb el seus ginys anti-iPad. Però la companyia de la poma prepara el contraatac i s’espera que aquest dimecres presenti, per fi, l’esperat iPad2. L’expectació és màxima i les especulacions sobre l’esdeveniment omplen Internet. Una altra mostra de que la gent de Steve Jobs domina com ningú els secrets de la mercadotècnia fins aconseguir inundar la Xarxa amb blogs, webs i informacions diverses que només parlen de la seva preuada tableta.

Des del seu llançament, l’abril passat, se n’han venut uns 15 milions d’unitats. El 2011 es calcula que en comercialitzarà entre 27 i 35 milions. Sens dubte hi ajudarà el nou iPad2, que serà més prim i més lleuger que el seu predecessor. També tindrà més memòria, un processador de més velocitat i incorporarà almenys una càmera frontal per fer videoconferències. Els preus s’espera que estiguin al voltant dels actuals: entre 499 i 829 dòlars, segons el model.

En aquesta batalla fabricants com Samsung o Motorola han desvetllat recentment les seves armes: tabletes basades en el nou sistema Android 3.0 (honeycomb), ara per ara la més seriosa amenaça per a Apple. RIM ha anunciat la Playbook amb el software de la seva Blackberry; i HP i Dell, en preparen de noves. Declaracions formals de guerra que encara no s’han concretat en el llançament efectiu de cap d’aquests aparells al mercat. Quan ho facin s’hauran d’enfrontar a la primera versió renovada de l’iPad, que es podria començar a vendre a l’abril o al juny als Estats Units. I si es descuiden encara serà pitjor, perquè Apple ha posat la directa i ja es parla de que l’iPad3 podria arribar la propera tardor.

Així funciona l’iPad2:



El gegant Amazon prepara l’aterratge

Amazon.com, el gegant mundial del comerç on line, segueix sent una màquina de fer diners tot i la crisi. La companyia de Seattle, fundada el 1995 per Jeff Bezos com una web per vendre llibres, ha sabut treure profit dels avantatges tecnològics d’Internet per créixer fins a convertir-se en un negoci rendible capaç de facturar per primer cop més de 10.000 milions de dòlars en un sol trimestre, concretament en l’últim del 2010.

És només una de les espectaculars dades que s’inclouen en l’informe econòmic que s’acaba de fer públic i que constata un increment del 40% dels ingresos anuals i del 8% dels beneficis en relació al 2009. Són el resultat de les vendes acumulades dels diversos productes que comercialitza Amazon, amb el seu dispositiu per la lectura d’e-books –el Kindle- com a producte estrella. El 2010 també va ser el primer any en que va comercialitzar més llibres electrònics que impresos.

Una de les vies de creixement d’Amazon ha estat la compra de companyies punteres en sectors concrets, com l’adquisició de la web espanyola de venda de marques amb descompte BuyVip, l’octubre passat per 70 milions d’euros; o de LoveFilm, un lloc de lloguer de DVD i jocs i de visionat de pel•lícules i series on line per la que va pagar uns 300 milions fa pocs dies.

Així, el que va començar com una petita web per vendre llibres és ja un referent del comerç a Internet que ofereix tot tipus de productes digitals (DVD, CD, videojocs…) software, electrònica, roba, mobles, menjar…i fins i tot xuxes. Amb presència a EUA, Canadà, Regne Unit, Alemanya, Japó, Xina, França i Itàlia, Amazon està a punt d’aterrar a Espanya i Portugal per seguir reforçant el seu negoci.


Android ja roda sobre tabletes

El sistema operatiu de Google per a telèfons mòbils, Android, ja roda també sobre les tabletes. Ha estat una de les principals novetats de la principal fira mundial de l’electrònica de consum: el CES de Las Vegas, que tenca les portes avui diumenge. El nou Android Honeycomb és una versió específicament pensada per a aquest nou segment d’aparells informàtics que ha entrat en ebullició des de l’arribada de l’iPad d’Apple.

Una efervescència que també s’ha fet evident aquests dies a la ciutat dels casinos amb una llarga llista de presentacions de dispositius d’aquest tipus. Des de la megatableta de Toshiba (10,1 polsades), més gran que l’iPad, fins a la més petita de Vizio (8 polsades); passant per la Xoom de Motorola, la Playbook de Blackberry o el model híbrid d’Asus, l’Eee Pad Slider, una original tableta que porta un petit teclat desplegable.

Pràcticament totes elles, excepte la de Blackberry, estaran equipades amb el nou Android, un sistema operatiu pensat tant per l’oci com per la feina que -segons els experts- aprofita la pantalla al màxim i destaca per la seva fluïdesa. Tot i aportar poques novetats en relació a l’exitosa tableta d’Apple, sí que introdueix com a novetat la inclusió de videotrucades des del Gtalk, el programa de missatgeria instantània de Google. Un fet que implica la incorporació de la càmera frontal en tots els aparells i que de ben segur es compensarà al nou iPad amb la integració del Facetime de l’iPhone4.

Són moltes més les novetats que aquests dies s’han conegut a Las Vegas i temps hi haurà per parlar-ne, però destaquen l’amplíssim món de les aplicacions pera mòbils, els nous aparells 3D o els televisors amb Internet.


El que ens portarà el 2011

El Cap d’Any és un bon moment per fer balanç i fer una ullada al que ens ve a sobre. En l’esfera digital podem dir que el 2010 s’han sembrat les llavors d’alguns fenòmens que floriran al 2011 per poc que la crisi no els talli el rec i la llum necessaris per al seu creixement.

L’any que acabem de deixar enrera ha estat el de la resurrecció de les tabletes, amb l’iPad d’Apple al capdavant; el del regnat de les plataformes d’aplicacions per a telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), també amb l’App Store marcant el pas; el de la consolidació de la venta amb descompte per Internet i el del salt del 3D de la gran pantalla, amb Avatar obrint el camí, als salons de casa nostra. Ha estat també l’any del pols entre els gegants de la web, amb Facebook assaltant l’imperi Google: la campiona de les xarxes socials –amb pel·lícula inclosa- ha destronat el cercador del primer lloc de les webs més visitades als Estats Units per primera vegada al 2010.

I què ens espera al 2011? Segurament, la consolidació d’algunes d’aquestes tendències. Per començar, més competència per a l’iPad, que aviat tindrà nova versió: la PlayBook de Blackberry s’afegirà a la Gallaxy de Samsung. També la plataforma Android seguirà menjant terreny a l’iPhone en un món amb 5.000 milions de mòbils. Hi haurà més 3D, no només a la tele sino també als videojocs i sense necessitat de les molestes ulleres. I seguirà imparable la convergència tecnològica: de la web cap a la TV, el mòbil i les consoles, de la TV cap als ordinadors i dels llibres cap a la web. Tot això amb el permís de Wikileaks, és clar.


La televisió, a la pantalla de l’ordinador

Cada dia som més els que veiem la televisió a Internet. És una de les conseqüències de la digitalització creixent dels hàbits de consum. Mirem vídeos a webs especialitzades com Youtube, Vevo o Dailymotion; a les pàgines on line dels canals de televisió, que cada vegada més complementen la seva oferta tradicional amb estrenes o accions especials a Internet; i també als principals diaris digitals o a llocs especialitzats en la descàrrega de sèries televisives.

L’oferta és immensa i qui sap si algun dia més o menys proper atraparem als Estats Units, que sempre van un pas per endavant en aquestes qüestions. Justament acabem de conèixer que els nord-americans ja dediquen tant temps a veure la tele com a navegar per la Xarxa: tretze hores a la setmana. Un procés, però, que no ha perjudicat el consum de la televisió, que es manté estable, sinó a la ràdio i els diaris i les revistes de paper.

Aquí, de moment, passem 28 hores a la setmana davant el televisor i set navegant per Internet. Una altra dada: d’aquestes set hores, quatre les passem mirant vídeos, segons es desprèn d’un nou estudi que conclou que 19,2 milions d’internautes van veure a Espanya uns 2.900 milions de vídeos a l’octubre. Si aquesta tendència es manté, caldrà veure qui paga els plats trencats de l’avenç d’Internet, però tenim algunes pistes: una recent enquesta deia que set de cada deu internautes havien reduït el consum de televisió i cinc, el de diaris de paper.

És clar que tampoc podem perdre de vista que es calcula que un 60% dels espanyols mira la televisió i navega per Internet al mateix temps, el que pot atenuar els efectes del creixement de la Xarxa sobre la resta de mitjans de comunicació.


Consells per a emprenedors d’Internet

En temps de crisi l’esperit emprenedor es fa més necessari que mai. Ja en vam parlar aquí en relació a les expectatives del comerç electrònic i avui aprofundirem una mica més a partir de l’estimulant conferència que el president i fundador del Grup Intercom, Antonio González Barros, ha fet aquest dijous en la cloenda de la fira de continguts digitals (Ficod) que un any més s’ha celebrat a Madrid.

Barros ha ofert algunes indicacions per a tots aquells que vulguin emprendre a la Xarxa. Uns consells que tenen el valor de qui ha estat capaç de crear un grup que operant com a incubadora de projectes digitals ha generat webs com Infojobs, líder europeu en cerca de feina; o Softonic, una de les 100 webs més visitades del món amb 60 milions d’usuaris al mes.

La conclussió més engrescadora és que a Internet els petits poden guanyar els grans, com ho han demostrat Google, Facebook o Twitter. Les pimes, doncs, poden treure molt profit del negoci digital i ja no cal que estiguin en una gran ciutat per ser importants. Això sí, per triomfar cal ser el millor en una cosa molt específica i centrar-se en ella.

Altres ensenyaments: Tot allò que existeix en el món físic i no està en digital pot ser susceptible de convertir-se en una oportunitat de negoci. La creativitat i les aliances son fonamentals per aconseguir-ho, tant com la perseverança i la determinació de sortir-se’n perquè, com diu González Barros, “cada fracàs ens ensenya una cosa que havíem d’aprendre”. La imaginació, en definitiva, pot ser més important que el coneixement i cal tenir present que l’antropologia va abans que la tecnologia: cal tenir sensibilitat digital per posar-se a la pell dels usuaris. Prenguem nota.

* Podeu veure la conferència completa en video aquí.