‘Angry Birds’, els ocellots dels ous d’or

S’imaginen un negoci capaç de multiplicar per 500 els diners invertits en posar-lo en marxa? Sembla una fita impossible, però si pensem que ha estat aconseguida per un simple videojoc la cosa s’acosta a la ciència ficció. Es diu Angry Birds i va ser creat el 2009 per l’empresa finlandesa Rovio amb només 100.000 euros. Fins avui, ha generat ja uns 50 milions d’euros.

Els ocells enfurismats van arribar a la botiga d’aplicacions de l’iPhone sense fer soroll, igual que altres milers de jocs que s’hi poden trobar. Només un any després Angry Birds va ser l’aplicació de pagament més exitosa del telèfon d’Apple amb 50 milions de descàrregues. La senzillesa d’un joc en el que els seus plumífers protagonistes es vengen dels seus enemics -els porcs- ha entusiasmat els usuaris i l’han convertit en tot un fenomen. De l’iTunes va saltar a l’Android de Google i a altres telèfons mòbils tàctils, i està a punt d’arribar als 100 milions de descàrregues.

Però la cosa no es quedarà aquí perquè ben aviat aquests ocellots de coloraines arribaran volant a Facebook i també hi haurà adaptacions del joc per a Wii, PlayStation i Xbox. Un ascens fulgurant que no ha passat desapercebut per a la indústria del cinema: al març es llençarà l’Angry Birds Rio en versió videojoc i a l’abril s’estrenarà la pel·lícula als Estats Units. Ni tampoc per a un grup d’inversors, amb el fundador d’Skype al capdavant, que han invertit 32 milions d’euros per finançar aquesta expansió.

Seguint aquest camí, els ocellets dels ous d’or acabaran engruixint la llista dels jocs més profitosos de la història, on ocupen un lloc destacat l’incombustible Tetris, Mario Bross, Call of Duty o World of Warcraft.


Mario Bros, un aniversari de bigotis

Nintendo celebra aquests dies el 25è aniversari de la principal estrella de la seva factoria de videojocs. Mario Bros, el llauner bigotut, va néixer el 1985 com la reencarnació d’un personatge anomenat Jumpman (Grimpaire) que havia aparegut per primer cop el 1981 a Donkey Kong, un joc de màquines recreatives. Poc es podien imaginar els primers jugadors que van descobrir el Regne del Xampinyó, Luigi i Peach l’exitosa vida que esperava al personatge dissenyat pel japonès Shigeru Miyamoto .

Els diferents jocs protagonitzats per aquesta criatura digital han venut més de 240 milions de còpies arreu del món només de la nissaga dedicada al rescat de princeses, sense incloure altres creacions amb temàtiques diverses com Mario Kart, aparegut per primer cop el 1992. Es calcula que cada joc del simpàtic homenet ha venut de promig entre 16 i 18 milions d’unitats.

Els jocs han anat evolucionant paral·lelament a les possibilitats que oferia la tecnología i les noves consoles. Primer va passar de fer saltirons en dues dimensions a viure aventures tridimensionals, encara que va retornar puntualment a l’entorn bidimensional amb l’arribada de la popular Nintendo DS, al 2006, abans de fer el salt al 3D amb Super Mario Galaxy un any més tard.

L’èxit de Mario i la seva capacitat per generar diners sembla no tenir límits, però la història de la prolífica nissaga que ha fet jugar a tota una generació no acaba aquí. La incorporació dels últims avenços en la tecnologia 3D es el proper pas i ja s’ha anunciat el llençament al Japó del primer joc d’aquestes característiques per abans de final d’any. Per molts anys!


L’E3 porta els videojocs del futur

L’Electronic Entertainment Expo, la fira de la industria dels videojocs més important del món més coneguda com E3, ha portat aquesta setmana a Los Ángeles les principals novetats del sector, que arribaran als Estats Units en els propers mesos i poc després s’estendran arreu del món. La veritat és que aquesta ha estat una edició de gran nivell, amb la presentació al públic d’importants novetats.
En el món de les consoles ha quedat clar que Sony y Microsoft han assumit que el rival a batre és la Wii de Nintendo, líder absolut d’aquest segment, i han presentat les seves apostes per fer-li front. Sony ho ha fet per partida doble amb la Play Move, que imita clarament els trets més atractius de la Wii, i amb una nova Play Station 3 en 3D, que proporciona al jugador una experiència innovadora sense necessitat de fer servir les molestes ulleres.
Nintendo, conscient de la seva superioritat en la consola de sobretaula, ha dedicat els esforços a evolucionar la també exitosa DS per oferir un nou model per videojocs en tres dimensions.
Microsoft, per la seva part, ha decidit anar més enllà que els seus rivals i ha presentat un nou concepte revolucionari per a la seva Xbox 360 anomenat Kinect, on el jugador pot interactuar amb el joc amb els moviments del seu cos i sense necessitat de fer servir cap comandament.
L’estrena mundial de noves versions dels títols més emblemàtics de la historia dels
videojocs –alguns d’ells també en 3D- com Assassins Creed, Call of Duty, Zelda o Rock Band han acabat d’arrodonir un E3 dels més brillants que es recorden.


Videojocs més enllà de la consola

El món dels videojocs està d’aniversari. Fa 5 anys que va veure la llum la primera consola portàtil, la PSP de Sony; i en fa 30 que Nintendo va crear la ‘Game & Watch’, una videoconsola molt primitiva que donaria pas a la Gameboy, avantpassat directe de l’actual DS.

L’efemèride ha coincidit amb la presentació, aquesta semana, de l’informe anual de la indústria del videojoc i és un bon moment per veure l’estat de salut del sector. Primer de tot, les grans xifres diuen que hi ha una consola en una de cada tres llars espanyoles i que Espanya segueix sent el quart país europeu en consum de videojocs darrera del Regne Unit, França i Alemanya. Tot i això, les vendes van caure el 2009 un 16% fins als 1.200 milions d’euros per culpa de la crisi econòmica i la piratería, ja que al nostre país un 46% dels videojocs provenen de descàrregues o còpies il·legals.

L’informe assenyala també el domini de Nintendo sobre Sony: es venen més jocs per a Wii (26,3%) que per a la Playstation 3 (22%), i la DS (19,9%) dobla pràcticament a la seva rival, la PSP (10%). Per gèneres, en la Wii dominen els jocs de salut i, com a la PS3, els de simulació social, mentre que en la DS manen els d’habilitat intel·lectual. Els jocs d’acció i d’esports també són força populars.

Els videojocs, però, no són només cosa de nens: un 23% de la població d’entre 35 i 54 anys són jugadors habituals. No és estrany, doncs, que quatre dels 10 títols més venuts siguin per a majors de 18 anys, amb l’última entrega de la bèl·lica Call of Duty i la infernal Dante’s Inferno al capdavant, deixant enrera l’incombustible llauner del mostatxo, Mario Bros, el Wii Sports Resort i el FIFA 10.