Blocs, dietaris a la Xarxa

Els blocs són una de les eines més populars d’Internet. Van ser un dels primers exponents de l’anomenada Web 2.0 i, deu anys després del seu naixament, conserven bona part de la seva potencia comunicadora malgrat que han de fer front a una competència creixent.

El bloc és una mena de dietari –també se’ls coneix com a bitàcora– on habitualment l’autor escriu sobre un tema especialitzat. Els continguts es presenten en forma d’articles més o menys curts (anomenats ‘entrades’ o ‘posts’) que s’ordenen cronológicament i al final dels quals els lectors poden escriure comentaris.

Hi ha una enorme diversitat de temàtiques i d’estils, que fan que pràcticament hi hagi un bloc de qualsevol tema que us pugui pasar pel cap. Com aquest mateix que esteu llegint o els dels ‘corresponsals’ que escriuen des de diferents països al web de Regió7.

Encara que és difícil de quantificar, es calcula que hi ha uns 200 milions de blogs a tot el món. Un fet clau que explica aquest important creixement és l’existència de serveis gratuïts de publicació que en faciliten enormement la seva creació. Ja no cal ser enginyer informàtic ni tenir coneixements de programació per poder publicar a Internet.

Blogger i WordPress són les dues plataformes més populars. Blogger, que pertany a Google, ha estat tradicionalment la més assequible per als usuaris amb uns coneixements tecnològics limitats. WordPress està més orientada als professionals de la Xarxa i requereix un cert domini de les eines d’Internet per treure partit al gran ventall de possibilitats que ofereix. Els que vulguin anar al més bàsic  tenen altres alternatives, com Lacoctelera.com.

La millor manera d’entrar en aquest món és conèixer el que s’hi està fent consultant directoris de blocs com Technorati.com (anglès), Bitacoras.com (castellà) o Blogcat.net (català). I si teniu el cuquet de l’escriptura, podeu donar-vos d’alta en qualsevol dels serveis gratuïts que existeixen i llençar-vos a l’aventura.

Anuncis

Twitter, piular en 140 caracters

El dramàtic terratrèmol d’Haití ha tornat a demostrar la potència de Twitter. Com ja va passar abans amb altres fets noticiosos, els missatges publicats per la gent que estava patint el sisme van fer que aquesta plataforma de ‘microblogging’ s’avancés als mitjans tradicionals.

Twitter és un dels darrers fenòmens d’Internet: El 2009 va triplicar l’audiència fins als 18 milions d’usuaris a tot el món. Es tracta d’una eina de comunicació que es pot fer servir tant al telèfon mòbil com a l’ordinador, i que permet escriure i llegir missatges -anomenats ‘tweets’ – amb un màxim de 140 caracters.

Els missatges poden ser vistos per aquells que s’apunten com a seguidors (‘followers’) de l’usuari que els hagi escrit. Així, esdevé també una xarxa social que permet compartir continguts de tot tipus, des de pensaments profunds fins a banalitats, passant per entrevistes a candidats a la presidencia del Barça, com va succeir amb Sandro Rosell dijous passat.

A banda de publicar i llegir missatges, també podeu fer recerques sobre temes que us interessin, enviar missatges directes als altres `tuiteros’ o reenviar continguts interessants –fent un ‘retweet’- als vostres seguidors.

També teniu a l’abast d’un clic celebritats com l’actor Ashton Tucker, que amb quasi 4,4 milions de ‘followers’ és qui més en té arreu del món, o la cantant Britney Spears, que en té 4,2 milions. A Espanya destaquen -més modestament- Andreu Buenafuente i David Bisbal, amb més de 100.000 seguidors. També hi podreu trobar aquest diari (@diariregio7) o l’autor d’aquestes línees (@jfdomene) que, no cal dir-ho, en tenim bastants menys.