Google, del cercador a l’imperi

Google és molt més que el cercador on tots busquem allò que volem trobar a Internet. Tot i la competencia de Yahoo!, primer, i ara de Microsoft, amb el seu flamant Bing, l’empresa fundada el 1998 per Larry Page i Sergei Brin en un garatge californià manté el poder absolut en aquest terreny.

La publicitat associada a les cerques, que apareix en forma de links al costat dret o en la part superior de les pàgines de resultats del cercador, representa el 97% dels ingresos totals de Google. Només a Espanya, aquests enllaços patrocinats li van reportar 356,41 milions d’euros al 2009, el 54,5% de tota la despesa publicitària en mitjans digitals a l’Estat.

Però l’empresa simpàtica que queia bé a tothom per les múltiples aplicacions gratuïtes que ofereix -correu electrònic, missatgeria instantània, notícies, llibres, mapes, videos, blogs,…- s’ha fet massa gran com per passar desapercebuda, especialment en front dels seus competidors.

Una estrategia de creixement basada al principi en desenvolupaments propis i després en compres de negocis reeixits a la xarxa l’han convertit en un gegant capaç de tractar de tú a tú a colosos com Microsoft o Apple. Però la gosadia es paga i Google ha de fer front a la primera denuncia de monopoli davant la Unió Europea per haver marginat, suposadament, a webs rivals en les pàgines de resultats.

A més a més, Google s’ha guanyat l’enemistat dels editors de diaris, les editorials de llibres, els operadors de telefonia que ofereixen accès a Internet i els fabricants de mòbils. Li reclamen una part del sucòs pastís publicitari que l’empresa del cercador s’endú utilitzant els seus continguts o les seves infrastructures. Definitivament, Google s’ha fet (massa?) gran.

Escoltem els vaticinis del president de Telefónica, César Alierta, i la seva opinió sobre el que ha de pagar Google.

Anuncis