Tindrem dominis .elquesigui

L’organisme que regula els dominis d’Internet, l’ICANN, acaba d’anunciar una mesura històrica. L’any que ve es podran sol·licitar noms de pàgines web acabats en marques, ciutats, organitzacions i –pràcticament- en el que sigui. Les conseqüències són encara difícils de predir ja que ara només hi ha 22 dominis de primer nivell (.com, .org, .edu, .net,…) i uns 250 territorials (.es, .cat, .fr,…) i amb el nou panorama la quantitat de noms disponibles serà il·limitada. Podrem veure adreces acabades en .manresa, .regio7, .patum, .viatges o .seat.

Els nous dominis es podran demanar del gener a l’abril de 2012 i estaran operatius a principis de 2013. Com passa ara, la gestió seguirà bàsicament en mans de les empreses registradores, que fan d’intermediaris entre els usuaris que busquen un nom per a la seva web i el registre mundial de dominis que controla la mateixa ICANN. El canvi més significatiu serà el preu dels nous dominis ‘.elquesigui’: costaran 185.000 dòlars (uns 130.000 euros) i cada any s’haurà de pagar 25.000 dòlars (17.600 euros) per mantenir-lo. Això farà que, segurament, registrar una web sigui bastant més car que ara, quan es pot aconseguir una adreça amb .com –la més utilitzada- per uns 9 euros.

Les crítiques no s’han fet esperar. Uns opinen que millora la identificació entre les marques i els seus clients, i que acosta la diversitat del món real al fins ara restringit univers virtual. D’altres creuen que es tracta d’una mesura recaptatòria de la ICANN, que afavorirà la compra especulativa de dominis i multiplicarà els conflictes en el cas de que hi hagi dos o més aspirants legítims a un mateix domini. Qui té raó? El temps ho dirà.

Anuncis

Per uns nous ajuntaments més 2.0

Avui ens llevem amb nous ajuntaments, després que aquest dissabte hagin près possessió els nous consistoris sortits de les eleccions del 22 de maig. Un fet que afectarà la vida de milions de ciutadans perquè els municipis son el nivell de l’administració que –teòricament- està més a prop dels seus problemes. A la pràctica ja es veurà. Com es veurà també fins a quin punt els nous governants locals recorren a Internet i als mitjans digitals per millorar la seva relació amb la ciutadania o per conèixer millor les seves inquietuds. La situació, de moment, no és per tirar coets. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La televisió, a la pantalla de l’ordinador

Cada dia som més els que veiem la televisió a Internet. És una de les conseqüències de la digitalització creixent dels hàbits de consum. Mirem vídeos a webs especialitzades com Youtube, Vevo o Dailymotion; a les pàgines on line dels canals de televisió, que cada vegada més complementen la seva oferta tradicional amb estrenes o accions especials a Internet; i també als principals diaris digitals o a llocs especialitzats en la descàrrega de sèries televisives.

L’oferta és immensa i qui sap si algun dia més o menys proper atraparem als Estats Units, que sempre van un pas per endavant en aquestes qüestions. Justament acabem de conèixer que els nord-americans ja dediquen tant temps a veure la tele com a navegar per la Xarxa: tretze hores a la setmana. Un procés, però, que no ha perjudicat el consum de la televisió, que es manté estable, sinó a la ràdio i els diaris i les revistes de paper.

Aquí, de moment, passem 28 hores a la setmana davant el televisor i set navegant per Internet. Una altra dada: d’aquestes set hores, quatre les passem mirant vídeos, segons es desprèn d’un nou estudi que conclou que 19,2 milions d’internautes van veure a Espanya uns 2.900 milions de vídeos a l’octubre. Si aquesta tendència es manté, caldrà veure qui paga els plats trencats de l’avenç d’Internet, però tenim algunes pistes: una recent enquesta deia que set de cada deu internautes havien reduït el consum de televisió i cinc, el de diaris de paper.

És clar que tampoc podem perdre de vista que es calcula que un 60% dels espanyols mira la televisió i navega per Internet al mateix temps, el que pot atenuar els efectes del creixement de la Xarxa sobre la resta de mitjans de comunicació.


Navegant per la tele

Molt aviat podrem dir adéu al comandament a distància i navegarem per Internet a la la tele de casa fent servir el teclat del telèfon. El que fins ara podia semblar pura ciencia-ficció serà una realitat ben aviat amb els nous sistemes per integrar la web a l’aparell de televisió, que han estat una de les estrelles de la IFA 2010, la fira de l’electrònica de consum més important del món que s’ha fet aquesta setmana a Berlin i que enguany celebrava el 50è aniversari.

Allà s’han pogut veure els últims models de televisions que ens portaran Internet al saló de casa, des de videoclips de Youtbe fins a l’evolució de les borses, passant per presentacions animades de serveis de fotos on line, informes meteorològics, informació esportiva i resultats actualitzats al segon  o aplicacions per fer videotrucades. Tot estarà a un clic del nostre abast.

El màxim mandatari de Google, Eric Smith, s’ha encarregat d’oficialitzar l’empenta d’aquest nou moviment de la industria digital, en l’acte de cloenda de la fira,  explicant que GoogleTV començarà a emetre a la tardor als Estats Units i, més endavant, a tot el món. L’anunci arriba pocs dies després que Steve Jobs, conseller delegat d’Apple, comuniqués el llançament de la nova versió de l’AppleTV.

Les primeres solucions que uneixen web i televisió son encara àrees tancades que no permeten moure’s lliurement per la Xarxa, encara que Google arriba disposat a aixecar les barreres i trencar amb això. El fet que els dos gegants d’Internet apuntin els canons del seu negoci cap aquest nou terreny de batalla dona una idea de la importància d’integrar Internet als televisors.