He tocat un iPad

El nou iPad d’Apple, un aparell revolucionari amb les prestacions d’un netbook i les funcionalitats d’un iPhone gegant, ha arribat per fi a les botigues dels Estats Units enmig d’una elevada expectació que s’ha traduït, per exemple, en la venda de 300.000 unitats el dia de la seva estrena, dissabte passat.

Es calcula que la companyia de la poma en podría vendre aquest any entre 5 i 6 milions d’iPads a tot el món, amb uns preus que van dels 499 dòlars (370 euros) del model més barats als 829 dòlars (615 euros) del més car, que té connexió 3G i 64 GB de memòria. A Espanya arribarà a final d’aquest mes, però vist l’èxit que està tenint entre els nordamericans ja es tem que no hi haurà prou existències per satisfer la demanda que s’espera.

La febre de l’iPad s’ha escampat aquests dies també per webs, blogs i mitjans digitals de tot el planeta, amb anàl·lisis, comentaris i opinions dels privilegiats que l’han tingut a les mans. N’hi ha que l’han esbudellat per saber de quins components està fet i altres ens han ensenyat a Youtube amb quina facilitat el fa servir la seva filla de dos anys i mig, acostumada a jugar amb l’iPhone.

El fe tés que Apple, amb l’iPad, ha aconseguit superar els rècords que ja va assolir amb el llençament del seu innovador telèfon tàctil. Com ja vaig avançar arran de la presentació mundial que es va fer a finals de gener, el cert és que tecnicament l’aparell té algunes limitacions que el fan poc apropiat per determinades tasques. Però la realitat és que després de tenir-ne un entre les mans durant uns minuts i veure les possibilitats que ofereix en vull un per mi, encara que no sàpiga ben bé perquè el faré servir. La màgia d’Apple deu ser això.