Les xarxes socials disparen Youtube

El rei del vídeo a Internet, Youtube, acaba de complir sis anys. Aparentment poc temps, excepte quan parlem del que passa a la Xarxa. La web, fundada el 2005 per tres joves emprenedors que van renunciar a la seva feina a Paypal per desenvolupar una tecnologia revolucionària per compartir vídeos, va aconseguir 100 milions de vídeos vistos al dia el primer any. Google ho va veure clar i, després d’intentar fer-li la competència sense èxit, el 2006 va decidir comprar Youtube per 1.650 milions de dòlars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Ja som 300 milions a Twitter

@jfdomene
Twitter, la xarxa social de microblogging que permet comunicar-se amb missatges de fins a 140 caràcters (anomenats ‘tweets’ o piulades), acaba de superar la barrera dels 300 milions d’usuaris. A més a més, la dada posa de manifest un ritme de creixement espectacular ja que fa només un mes hi havia 200 milions de ‘tuitaires’. Una xifra prou espectacular si no fos perquè la reina del ball, Facebook, en té 600 milions. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’extinció dels SMS

El missatge de text pel mòbil té els dies comptats. La creació d’aplicacions de missatgeria per als telèfons intel•ligents (smartphones) i l’ús creixent del correu electrònic i de les xarxes socials als mòbils –gràcies a les ofertes de tarifes planes de dades- estan canviant els hàbits dels usuaris i han fet caure notablement l’enviament dels tradicionals SMS i MMS. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una campanya electoral més 2.0

La campanya de les eleccions catalanes del 28-N es viurà a Internet amb més intensitat que qualsevol de les precedents. La implantació creixent de les xarxes socials i l’ús intensiu que els partits en faran durant aquestes setmanes per intentar influir en el vot dels indecisos dibuixaran un nou terreny de confrontació on les forces polítiques catalanes esperen pescar alguns vots.

La creació de comunitats pròpies a la Xarxa com Cativistes (CiU), Sociates.cat (PSC), Gent valenta (ERC) o Populars en xarxa (PPC) ha suposat un salt qualitatiu en les estratègies 2.0 articulades pels partits per acostar-se als probables electors allà on son: a les xarxes socials. Tot i que els caps de llista encara conserven una projecció personalista amb webs pròpies, blocs o perfils i pàgines a Facebook, es detecta un gir des de la projecció individual i carismàtica del candidat de campanyes anteriors cap a la conversa oberta i directa amb els electors a través d’aquestes plataformes.

Tots ells, amb els seus equips de campanya al darrera, hauran de decidir fins a quin punt estan disposats a mullar-se en aquesta conversa virtual, a suportar les crítiques que poden rebre i a oferir respostes satisfactòries a les inquietuds d’una clientela intel·lectualment més exigent que la mitjana dels seus possibles votants. Potser són un nombre reduït, però poden ser molt influents. Com destaca l’expert i analista Marc Vidal:

“Per desgràcia (els polítics) atenen aquestes dades com si es tractés d’un dossier de premsa. Informes, amics, seguidors i poc més sembla interessar-los a la gran majoria. Hi ha excepcions i cada vegada són més els que entenen que la política i la participació ciutadana necesiten que entenguin que la xarxa dóna una mica més que veu, que concedeix als ciutadans un grau de poder que mai abans no havien tingut”.

Si els polítics son transparents i l’aposta és sincera, tenen molt a guanyar. Si no, el càstig està més que assegurat. Les eleccions, però, també existeixen a la Xarxa al marge dels partits amb iniciatives curioses com electoralia.cat, elecciones.es o eleccionescatalanas2010.com, entre d’altres.


Twitter, piular en 140 caracters

El dramàtic terratrèmol d’Haití ha tornat a demostrar la potència de Twitter. Com ja va passar abans amb altres fets noticiosos, els missatges publicats per la gent que estava patint el sisme van fer que aquesta plataforma de ‘microblogging’ s’avancés als mitjans tradicionals.

Twitter és un dels darrers fenòmens d’Internet: El 2009 va triplicar l’audiència fins als 18 milions d’usuaris a tot el món. Es tracta d’una eina de comunicació que es pot fer servir tant al telèfon mòbil com a l’ordinador, i que permet escriure i llegir missatges -anomenats ‘tweets’ – amb un màxim de 140 caracters.

Els missatges poden ser vistos per aquells que s’apunten com a seguidors (‘followers’) de l’usuari que els hagi escrit. Així, esdevé també una xarxa social que permet compartir continguts de tot tipus, des de pensaments profunds fins a banalitats, passant per entrevistes a candidats a la presidencia del Barça, com va succeir amb Sandro Rosell dijous passat.

A banda de publicar i llegir missatges, també podeu fer recerques sobre temes que us interessin, enviar missatges directes als altres `tuiteros’ o reenviar continguts interessants –fent un ‘retweet’- als vostres seguidors.

També teniu a l’abast d’un clic celebritats com l’actor Ashton Tucker, que amb quasi 4,4 milions de ‘followers’ és qui més en té arreu del món, o la cantant Britney Spears, que en té 4,2 milions. A Espanya destaquen -més modestament- Andreu Buenafuente i David Bisbal, amb més de 100.000 seguidors. També hi podreu trobar aquest diari (@diariregio7) o l’autor d’aquestes línees (@jfdomene) que, no cal dir-ho, en tenim bastants menys.