Una campanya electoral més 2.0

La campanya de les eleccions catalanes del 28-N es viurà a Internet amb més intensitat que qualsevol de les precedents. La implantació creixent de les xarxes socials i l’ús intensiu que els partits en faran durant aquestes setmanes per intentar influir en el vot dels indecisos dibuixaran un nou terreny de confrontació on les forces polítiques catalanes esperen pescar alguns vots.

La creació de comunitats pròpies a la Xarxa com Cativistes (CiU), Sociates.cat (PSC), Gent valenta (ERC) o Populars en xarxa (PPC) ha suposat un salt qualitatiu en les estratègies 2.0 articulades pels partits per acostar-se als probables electors allà on son: a les xarxes socials. Tot i que els caps de llista encara conserven una projecció personalista amb webs pròpies, blocs o perfils i pàgines a Facebook, es detecta un gir des de la projecció individual i carismàtica del candidat de campanyes anteriors cap a la conversa oberta i directa amb els electors a través d’aquestes plataformes.

Tots ells, amb els seus equips de campanya al darrera, hauran de decidir fins a quin punt estan disposats a mullar-se en aquesta conversa virtual, a suportar les crítiques que poden rebre i a oferir respostes satisfactòries a les inquietuds d’una clientela intel·lectualment més exigent que la mitjana dels seus possibles votants. Potser són un nombre reduït, però poden ser molt influents. Com destaca l’expert i analista Marc Vidal:

“Per desgràcia (els polítics) atenen aquestes dades com si es tractés d’un dossier de premsa. Informes, amics, seguidors i poc més sembla interessar-los a la gran majoria. Hi ha excepcions i cada vegada són més els que entenen que la política i la participació ciutadana necesiten que entenguin que la xarxa dóna una mica més que veu, que concedeix als ciutadans un grau de poder que mai abans no havien tingut”.

Si els polítics son transparents i l’aposta és sincera, tenen molt a guanyar. Si no, el càstig està més que assegurat. Les eleccions, però, també existeixen a la Xarxa al marge dels partits amb iniciatives curioses com electoralia.cat, elecciones.es o eleccionescatalanas2010.com, entre d’altres.

Anuncis

Google vol plantar cara a Facebook

Google treballa per reeditar els èxits del seu cercador i del seu correu web en el terreny de les xarxes socials. I ho vol fer plantant cara al líder –Facebook– amb el llançament d’un competidor directe que, segons la blogosfera ianqui, es dirà Google Me.

L’empresa del cercador més usat del planeta ja té experiència en xarxes socials, on ha intentat fer-se un lloc per la via de comprar-ne algunes que ja estaven en funcionament –com la xarxa d’amistats brasilera Orkut o la plataforma de microblogging Jaiku, competidora de Twitter– i amb el llançament de projectes propis com Wave o el més recent Buzz. Però es tractava de projectes aïllats que no li han permès, ni de lluny, fer una mica d’ombra a Facebook. Ara, amb Google Me, intentarà evitar els errors del passat construint una alternativa real –i “revolucionaria”, diuen- a la primera xarxa social mundial.

I no es tracta només de veure qui és més gran. Facebook s’ha convertit en una seriosa amenaça real per al negoci de Google. El març passat, va avançar el buscador per primera vegada com el web més visitat als Estats Units, després de créixer un 185% en un any. A més a més, amb prop de 500 milions d’usuaris, té una porció cada vegada més gran del pastís publicitari que fins ara controlava quasi en exclusiva Google.

Intentar guanyar la partida a Facebook, però, sembla un objectiu quasi inabastable, fins i tot per al totpoderós Google. Primer, perquè potser ha deixat créixer massa el seu rival, i després perquè caldrà veure quanta gent està disposada a tancar el seu perfil de Facebook, farcit d’amistats i fotos, per obrir-se’n un de nou començant de zero al futur Google Me.


Youtube busca el camí dels beneficis

Youtube és sens dubte la referència absoluta dels continguts audiovisuals a Internet arreu del món. Tot i la competencia creixent de Dailymotion, Vimeo i altres, la web nascuda el 2005 i comprada per Google al 2006 per 1.650 milions de dòlars no para de renovar-se per mantenir aquesta posició de lideratge.

Si el març passat va presentar el nou disseny de la página de videos, aquest dijous ha llençat el nou reproductor de video. Els responsables de Youtube afirmen que la seva intenció és simplificar les coses perquè els usuaris puguin fer servir la plataforma de la manera més fàcil posible.

La mateixa simplicitat està en l’origen de la idea dels tres fundadors de la companyia, que només volien crear un lloc on qualsevol pogués pujar un video perquè els seus amics el poguéssin veure sense necessitat de tenir coneixements tècnics. La prova de l’èxit assolit són les xifres estratosfèriques que ha assolit: 1.000 milions de videos vistos al dia i 24 hores de video carregades per minut.

Unes dades, però, que no s’han transformat encara en uns ingresos suficients per fer front a les importants despeses –especialment en ample de banda- que suposa haver de servir aquesta quantitat de videos.

Per això, ha començat a posar en marxa iniciatives diverses per trobar el camí dels beneficis. Ha arribat a acords amb grans productores per llençar serveis de pagament com una oferta de cine en HD o el lloguer de pel•lícules on line. També ha començat a oferir transmissions en directe –més atractives per als anunciants- d’esdeveniments diversos. Però encara és massa aviat per saber si els resultats acompanyen o no.


Per no quedar atrapats a les xarxes socials

Sovint les xarxes socials esdevenen protagonistes de notícies negatives. Com la detenció aquesta semana a Càdis d’un home de 33 anys acusat d’haver violat una noia de 16 anys a la que havia conegut a través de Tuenti, la xarxa social més popular entre els joves espanyols.

Però enlloc de criminalitzar les xarxes socials i crear alarmismes innecesaris, caldria recordar que, malhauradament, el món virtual d’Internet no és ni millor ni pitjor que el món real en el que ens movem cada dia. Per això, hi ha algunes regles bàsiques que no podem oblidar. La més important és actuar a les xarxes com ho fem a la vida real i no publicar cap informació íntima o privada que no volem que es difongui.

A més a més, cal llegir molt bé els nivells de privacitat que ens ofereixen i fer-ne un ús responsable. Les més serioses, com en el cas de Facebook, permeten establir diversos nivells d’accès a la nostra información personal, a les nostres fotografíes o els nostres videos. Així hi poden accedir només els nostres amics, els amics dels nostres amics o tothom.

També hem de tenir clar que cada xarxa social té unes característiques especials i les hauríem de conèixer per estalviar-nos ensurts. A banda de Facebook, Tuenti o Twitter -de la que vam parlar en el seu dia-, n’hi ha una bona pila que tenen com a principal objectiu fer amistats (MySpace, Fotolog, Bebo, Hi5,…) o compartir fotografíes (Flickr, Picasa,…) i videos (Youtube, Dailymotion,…). Altres, molt diferents, ajuden a establir contactes professionals i de negoci (Linkedin, Xing) i en trobem altres que permeten agrupar-les a totes (FriendFeed). I per si no en teníem prou, fa pocs diez que s’acaba de llençar GoogleBuzz, basada en el servei de correu Gmail.

Amb aquestes premises hauríem de ser capaços de fer un ús correcte dels serveis que les xarxes ens ofereixen per poder gaudir de tots els seus avantatges. Especialment en un país com Espanya, el segon del món després de Brasil en l’ús de xarxes socials, amb 24,3 milions d’usuaris (el 60,5% de la població).


Twitter, piular en 140 caracters

El dramàtic terratrèmol d’Haití ha tornat a demostrar la potència de Twitter. Com ja va passar abans amb altres fets noticiosos, els missatges publicats per la gent que estava patint el sisme van fer que aquesta plataforma de ‘microblogging’ s’avancés als mitjans tradicionals.

Twitter és un dels darrers fenòmens d’Internet: El 2009 va triplicar l’audiència fins als 18 milions d’usuaris a tot el món. Es tracta d’una eina de comunicació que es pot fer servir tant al telèfon mòbil com a l’ordinador, i que permet escriure i llegir missatges -anomenats ‘tweets’ – amb un màxim de 140 caracters.

Els missatges poden ser vistos per aquells que s’apunten com a seguidors (‘followers’) de l’usuari que els hagi escrit. Així, esdevé també una xarxa social que permet compartir continguts de tot tipus, des de pensaments profunds fins a banalitats, passant per entrevistes a candidats a la presidencia del Barça, com va succeir amb Sandro Rosell dijous passat.

A banda de publicar i llegir missatges, també podeu fer recerques sobre temes que us interessin, enviar missatges directes als altres `tuiteros’ o reenviar continguts interessants –fent un ‘retweet’- als vostres seguidors.

També teniu a l’abast d’un clic celebritats com l’actor Ashton Tucker, que amb quasi 4,4 milions de ‘followers’ és qui més en té arreu del món, o la cantant Britney Spears, que en té 4,2 milions. A Espanya destaquen -més modestament- Andreu Buenafuente i David Bisbal, amb més de 100.000 seguidors. També hi podreu trobar aquest diari (@diariregio7) o l’autor d’aquestes línees (@jfdomene) que, no cal dir-ho, en tenim bastants menys.